Descripció de l'atracció
L'església serbia de la Nativitat de la Santíssima Mare de Déu és una prova de l'actitud tolerant de les autoritats turques cap a altres confessions religioses.
El 1863, la comunitat ortodoxa de la ciutat va demanar permís als funcionaris de l'Imperi otomà per construir una església ortodoxa. No només es va obtenir permís, sinó també una donació monetària del sultà governant Abdul Aziz per a la seva construcció. Els principals fons van ser recollits pels comerciants serbis de Sarajevo. La fortalesa de l’ortodòxia, l’Imperi rus, va enviar experts per crear la iconostasi i també va donar icones, estris i llibres de l’església, vestits per al clergat.
Va ser el primer edifici religiós monumental no musulmà de la ciutat. Quan la torre del temple va començar a elevar-se per sobre d'alguns dels minarets, un grup de musulmans radicals va conspirar per interrompre la inauguració de l'església ortodoxa. Això fou conegut per la comunitat ortodoxa, que, a través del cònsol rus, va posar això en coneixement del sultà otomà. Els conspiradors van ser arrestats i la dedicació del temple es va ajornar. L'estiu de 1872, el soldà va enviar tropes i fins i tot artilleria per a la seguretat de l'esdeveniment. La dedicació va tenir lloc solemnement i sense incidents.
L’església es va construir en forma de basílica de tres naus. Cinc de les seves cúpules estan erigides sobre bigues, el diàmetre de la cúpula central és de 34 metres. Davant de l'entrada hi ha un campanar de 45 metres d'estil barroc, decorat amb talles i daurats. A l'interior, les parets de la catedral estan decorades amb frescos, les finestres són vitralls, els motius dels frescos es repeteixen en els ornaments d'arcs i voltes.
És interessant que l’església estigui situada al costat d’una església catòlica i d’una sinagoga. Potser, com diuen els creients, la "pregària" d'aquest lloc va salvar els tres edificis religiosos del bombardeig de la guerra dels Balcans.
Actualment, aquesta església és considerada la principal catedral ortodoxa de Sarajevo i una de les més grans dels Balcans.
