Descripció de l'atracció
Versalles és la residència reial més famosa del món. Envoltat d’un famós parc, es troba a setze quilòmetres al sud-oest de París.
Història de Versalles
El primer esment del castell en aquest lloc es remunta al segle XII. El 1623, el jove Lluís XIII, que de vegades necessitava la soledat (va patir atacs de agorafòbia, por a les multituds), va construir aquí un pavelló de caça de tres plantes. El 1632, el rei va comprar tot l’entorn a l’arquebisbe de París de Gondi, va començar la construcció d’un nou castell i es van disposar jardins.
Quan el rei va morir, el seu fill de quatre anys encara no podia fer-se càrrec. Per primera vegada, Lluís XIV va arribar a Versalles l'octubre de 1641, fugint d'una epidèmia de verola. Havent-se casat amb Maria Teresa el 1660, va decidir establir-hi la seva nova residència.
El 1668 es va completar la primera fase de la reconstrucció, realitzada per l'arquitecte Louis le Vaux i el jardiner del rei, André Le Nôtre. Versalles s’ha convertit en un dels millors palaus d’Europa. Però els seus contemporanis el van criticar: el lloc es va escollir a les arenes movents i pantans, hi ha poques habitacions. El rei va continuar vivint en aquells anys al Louvre.
Aviat van aparèixer aquí els apartaments del rei i la reina, la famosa Mirror Gallery. El 1678, el gran Jules Hardouin-Mansart es va fer càrrec de la reconstrucció. Va canviar les façanes del palau, hi va afegir unes magnífiques ales, va renovar els interiors, hi va introduir escales solemnes i va crear el Gran Canal. La residència a l’estil del classicisme amb elements barrocs ha adquirit un veritable esplendor.
El rei Sol es va traslladar a Versalles el 1682. Però més tard va continuar acabant de construir la seva estimada idea. Aquí va néixer el seu hereu, Lluís XV, on va aparèixer la piscina de Neptú, l’òpera reial, el saló d’Hèrcules ple d’obres mestres de pintura i escultura.
El 1770, els futurs Lluís XVI i Maria Antonieta es van casar a la capella de Versalles. Les enormes despeses de la parella reial en la construcció, en particular, del Petit Trianon, es van convertir en un dels motius de la indignació a la vigília de la Revolució. El 5 d’octubre de 1789, la gent va envair la residència i es va fer càrrec de la família reial. En sortir, Lluís XVI va preguntar al gerent: "Intenta salvar el meu Versalles!" Però les obres d’art es van enviar al Louvre, els mobles es van vendre en una subhasta, el Petit Trianon es va convertir en una taverna.
Museu del Palau
Fins i tot Napoleó no va aconseguir restaurar completament l’esplendor de Versalles. El rei Lluís Felip la va convertir en un museu de la història de França, inaugurat oficialment el 1837. Durant la guerra franco-prusiana de 1870, el palau va patir una humiliació: la seu de les tropes prussianes es trobava aquí. No és casualitat que la pau amb Alemanya derrotada el 1919 es signés aquí, al Saló dels Miralls.
Avui Versalles és el museu més ric. La seva col·lecció d'art inclou obres mestres de Mignard, Lebrun, Rigaud, Houdon, Renoir, Delacroix, Gerard. Els jardins que envolten el palau són un exemple brillant d’un clàssic jardí francès regular amb terrasses, fonts i escultures.
El museu sempre està ple, hi ha una cua d’entrades. Cal anar amb compte en les excursions: hi ha carteristes destres als passadissos. Però les àmplies zones del parc es poden explorar conduint amb un cotxe elèctric de lloguer.
En una nota
- Lloc: Place d'Armes, Versalles
- Com arribar-hi: metro-tren RER fins a l'estació "Versailles-Chantiers" o "Versailles-Rive Droite".
- Lloc web oficial:
- Horari: el parc i els palaus estan oberts cada dia de 9.00 a 18.00. Les fonts funcionen estrictament durant certes hores d'abril a octubre.
- Entrades: una entrada completa amb un recorregut pels palaus i les fonts costa 25 euros. Es pot comprar per separat, el cost serà inferior.
