Descripció de l'atracció
L'església de Sant Nicolau Orfà és una església bizantina al nord-est del centre històric de Tessalònica, entre els carrers d'Heròdot i Sant Pau. És un dels llocs d'interès més interessants de la ciutat i un important monument arquitectònic de l'època bizantina. Entre altres monuments paleocristians i bizantins de Tessalònica, l’església de Sant Nicolau figura a la llista de llocs declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
Es creu que l’església es va construir el 1310-1320, tot i que no se sap amb exactitud la data exacta, així com l’origen del nom del temple, que es va esmentar per primer cop en fonts escrites del segle XVII. Segons una versió, l'església va rebre el seu nom en honor del defensor de vídues i orfes, Nicolau el Treballador de Meravelles, ja que la paraula "Orphanos" significa "orfe". Alguns investigadors creuen que és més probable que la paraula "Orphanos" aparegui al nom de l'església a causa del cognom del patró de l'església.
L’església de Sant Nicolau Orfà és una estructura força petita, però molt interessant, que consta d’una sala oblonga i una galeria en forma d’U que l’envolta per tres costats, formant dues naus al costat est. Hi ha un diaca en una de les capelles.
A diferència de la majoria de les esglésies cristianes durant el període de govern turc a Tessalònica, l'església de Sant Nicolau no es va convertir en mesquita, gràcies a la qual una part important dels frescos que decoraven les seves parets (la majoria daten de la primera meitat del segle XIV) segle) es conserven perfectament i són un excel·lent exemple de l’escola de Tessalònia de l’era paleològica. Té un especial interès l’antiga iconostasi de marbre (segle XIV), una de les poques iconostasis bizantines que ha sobreviscut fins als nostres dies, pràcticament intacta. També val la pena prestar atenció als capitells tallats manllevats d’una estructura més antiga (presumiblement de l’època de l’emperador Teodosi I).
