Descripció de l'atracció
La catedral d'Ancona, també coneguda com a San Chiriaco, és l'església principal d'Ancona, la capital de la regió de les Marques, a Itàlia. La catedral està dedicada a Judes Kyriakou, com el seu nom indica.
L’edifici de la catedral, situat al turó de Guasco, que s’alça sobre Ancona i la badia, és un exemple de barreja d’estils romà-bizantí i gòtic. Es troba al lloc de l’antiga acròpoli grega. Les excavacions realitzades aquí el 1948 van trobar que cap al segle III aC. al lloc de l'actual catedral hi havia un temple, presumiblement dedicat a Afrodita. Al segle VI d. C. sobre els seus fonaments es va construir una església paleocristiana que tenia una nau central i tres capelles laterals. L’entrada a l’església era al costat sud-est, on avui es troba la capella de la Crucifixió. Alguns fragments d’aquella església paleocristiana han arribat fins als nostres dies, com ara el terra de mosaic i les parets exteriors.
El 995-1015. sobre els fonaments de l’antiga església, se’n va construir una de nova, a la qual es van traslladar el 1017 les relíquies dels sants Marcel·lí d’Ancona i Judes Kyriakos. Als segles XII-XIII es va fer una ampliació de la catedral, que li va donar la forma de creu grega. Al mateix temps, l'església, que anteriorment portava el nom de Sant Llorenç, va ser rededicada en honor al gran màrtir Judes Kyriacus, patró d'Ancona i primer bisbe de la ciutat.
Les primeres obres de restauració de la catedral es van realitzar el 1883. Durant la Primera Guerra Mundial, la basílica va ser greument danyada durant el bombardeig i només es va restaurar el 1920. I durant la Segona Guerra Mundial, durant un atac aeri a la ciutat, el transsepte i la cripta de l'església van ser destruïdes junt amb les obres d'art que s'hi guardaven. L'edifici va patir un altre dany greu el 1972 durant un terratrèmol i només es va obrir al públic el 1977.
Actualment, la catedral de pedra blanca de San Chiriaco és una de les principals atraccions d’Ancona. Les seves parets exteriors estan decorades amb falses obertures d'arc. El campanar es troba a certa distància de l'església. Es va construir al segle XIV al lloc on hi havia un campanar anteriorment existent. La façana de la catedral, dividida en tres trams, és precedida per una àmplia escala que s’adossa a una portalada romànica del segle XIII. Aquest últim és un arc de mig punt amb quatre columnes. Els anteriors es situen sobre lleons de marbre vermell de Veronese i els posteriors, afegits posteriorment per Luigi Vanvitelli, sobre sòcols simples. Es creu que el portal és la creació de Giorgio da Como.
Cal destacar la cúpula de la catedral, una de les més antigues d’Itàlia. Té una forma una mica cònica amb dotze arestes. La cúpula es va fer al segle XIII amb el disseny de Margaritone d'Arezzo. Al segle XVI es va afegir revestiment de coure.
A l'interior, les voltes de fusta de les naus estan decorades amb pintures del segle XV. A la capella lateral esquerra es pot veure el monument al guerrer Fermo de 1530. Al transsepte dret hi ha la capella de la Crucifixió, decorada amb imatges de sants, Déu Pare, la Mare de Déu i figures d’animals. A la cripta, situada sota la capella i reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, s’han conservat fragments d’una antiga església. I al transsepte esquerre hi ha una capella de la Mare de Déu amb una fornícula decoració fastuosa, que conté una icona de la Mare de Déu especialment venerada. Hi ha una altra cripta sota aquesta capella: conté les relíquies de Sant Judà Ciríac (en un reliquiari de marbre), els sants Liberi i Marcel·lí (en un relicari fet de jaspi sicilià) i les restes de Santa Palàcia.
