Descripció de l'atracció
El complex de temples Wat Xieng Thong, situat en un promontori a la confluència del Mekong amb el riu Nam Khang, és considerat un dels santuaris més bells i ricament decorats de Laos. Aquest temple reial, erigit pel governant Settatirat el 1559, va ser estalviat pels bandolers xinesos del grup de la Bandera Negra a finals del segle XIX, de manera que ha sobreviscut fins als nostres dies relativament il·lès. Als segles anteriors, l’entrada principal al temple estava situada al costat del riu. Al llarg del Mekong, el rei va arribar a Wat Sieng Thong des del seu propi palau. Una llarga ampla escala des del riu condueix al temple.
L’edifici més impressionant del complex, format per moltes capelles, estupes i habitacions auxiliars, és el sim, el temple principal, les parets del qual estan decorades per dins i per fora amb intricats murals fets d’or sobre fons lacat negre. El seu sostre de diversos nivells cau gairebé a terra. Una de les atraccions dels Sim és el colorit mosaic de l'Arbre de la Vida realitzat sobre un fons vermell als anys seixanta.
Al costat del sim hi ha la capella de Buda de peu. El frontó d’aquest edifici està decorat amb mosaics de colors. A través de portes daurades tallades es pot accedir a una petita habitació, a la paret posterior de la qual hi ha una gran imatge de Buda de bronze.
Darrere de la capella hi ha la Capella Roja, a l'interior de la qual es pot veure una escultura que representa el Buda reclinat. Es creu que es va crear el 1569 per ordre del rei Settatirat.
El Royal Burial Pavilion és una estructura més moderna. Es va erigir el 1962. Aquí es guarda el carro funerari del rei Sisawang Wong, que va morir el 1959. La sala, construïda en un estil clàssic, té una coberta de dos nivells decorada amb imatges escultòriques de caps de naga. Els plafons de teca daurats i tallats de la façana presenten motius florals i escenes de la interpretació laotiana de l’èpica ramayana índia. A l'interior, al llarg de les parets, hi ha estàtues de budes que daten de principis del segle XIX. Aquí també podeu veure les urnes funeràries elaborades amb habilitat, que contenen les cendres del rei Sisawang Wong, el seu pare i la seva mare.
Darrere del simulacre hi ha Ho Trai: una biblioteca on es guarden volutes amb textos budistes. Al territori del complex del temple també hi ha la Torre del Tambor, que s’assembla a un mirador obert, sota el sostre del qual hi ha un gran tambor. El seu so notifica als monjos que és hora d’orar.
