Descripció de l'atracció
El castell de Stirling és un dels castells més grans i significatius d’Escòcia, tant històricament com arquitectònicament. Situat en un turó alt, envoltat per tres costats per alts penya-segats, el castell es troba en una posició molt favorable per a la defensa. El castell també proporciona control sobre la travessia del riu Forth. El pont sobre el fort de Sterling ha estat la travessia riu avall durant molts segles i va tenir una importància estratègica.
Probablement, les fortificacions del turó existien a l’època prehistòrica. Però els romans la van obviar, construint una fortalesa a la veïna Alba. Les primeres proves documentals de l’existència del castell a Sterling es remunten només al segle XII, quan el rei Alexandre I va ordenar la construcció d’una capella aquí. Durant el regnat del seu successor, el rei David, Sterling va adquirir la condició de "burg reial", i el castell es va convertir en el centre administratiu més important. Stirling va romandre com a residència reial fins a la mort d'Alexandre III el 1286. Durant les Guerres d'Independència d'Escòcia, el castell va passar repetidament de mà en mà, el més sovint els defensors no podien suportar llargs setges. El castell va ser testimoni de dues de les batalles més significatives del període: la batalla de Stirling Bridge i la batalla de Bannockburn.
Les parts més antigues del castell que es conserven es van construir a finals del segle XIV, sota els primers Stuarts. La majoria dels edificis es van erigir als segles XV-XVII, quan Sterling era considerada la residència reial dels Stuart. Els edificis d’aquella època tenen la influència de l’arquitectura francesa i alemanya i científics i alquimistes treballen a la cort dels reis escocesos, característica del Renaixement a Europa. Sota Jacob IV, es va construir l'Antiga Casa Reial i el Gran Saló, sota Jacob V, el Palau Reial.
El 1603, després que Anglaterra i Escòcia estiguessin unides per la Unió i la família reial es traslladés a Londres, el castell perd la seva condició de residència reial i es converteix en una fortalesa militar. Aquí hi ha barracons, dipòsits militars i artilleria. Fins al 1964, el castell va pertànyer al Ministeri de Defensa, també va allotjar la seu del regiment d’Argyll i Sutherland Highlanders.
Actualment, el castell està en procés de restauració i torna a la seva antiga esplendor reial. L'antiga casa reial, construïda a finals del segle XV, i parcialment reconstruïda al segle XIX a l'estil baronial, ha estat restaurada. Les excavacions mostren que el més probable és que hi hagi una capella adjacent. També al pati del castell hi ha el Gran Saló, un dels edificis seculars més grans d’aquella època, de 42 metres de llarg i 14 d’amplada.
El Palau Reial és el primer edifici renaixentista de les Illes Britàniques. La combinació d’estil renaixentista amb elements de decoració del gòtic tardà el converteix en un dels millors edificis d’Escòcia. El palau presenta magnífiques talles de pedra.
El castell alberga molts fantasmes, els més famosos dels quals són el Fantasma del Soldat i la Dama Verda (una de les criades de Mary Stuart).
Descripció afegida:
Irina Gorshkova 08.08.2018
El 1603, Jaume VI d'Escòcia es va convertir en Jaume I d'Anglaterra, rebent la corona anglesa. La Llei de la Unió va entrar en vigor l’1 de maig de 1707. La Llei de la Unió és un acte legislatiu que preveia la creació d’un estat únic de la Gran Bretanya, per tant, seria més exacte dir que el 1603 hi havia un
Mostra el text complet El 1603, Jaume VI d'Escòcia es va convertir en Jaume I d'Anglaterra, rebent la corona anglesa. La Llei de la Unió va entrar en vigor l’1 de maig de 1707. La Llei de la Unió és un acte legislatiu que preveia la creació d’un estat únic de la Gran Bretanya, per tant, seria més precís dir que el 1603 les corones d’Anglaterra i Escòcia es van unificar, un sindicat no oficial que va passar el 1707 (associació oficial, legislativa).
Amaga el text
