Descripció de l'atracció
L’església de Sant'Angelo, construïda a Perusa als segles V-VI i dedicada a l’arcàngel Miquel, és avui una de les esglésies més antigues d’Itàlia. Probablement, s’assenta sobre la base d’un antic temple romà, que va ser destruït amb la prohibició del paganisme i la difusió del cristianisme a tot l’imperi. A més, alguns científics arqueològics suggereixen que fins i tot abans aquest lloc era sagrat per als misteriosos etruscs.
Umbria és una d'aquestes regions italianes en què el cristianisme es va estendre ràpidament. Ja al segle VI, existien en aquesta terra 21 diòcesis, contestades pels bizantins i els bàrbars. I la població local va buscar consol en la nova religió monoteista de nombroses guerres i altres desastres. En aquella època, ja es van construir algunes esglésies, com, per exemple, San Salvatore (segles 4-5) a Spoleto, però, malauradament, només una petita part d'elles va sobreviure fins als nostres dies. Moltes esglésies cristianes van ser construïdes sobre els fonaments d’antics temples pagans; aquest va ser el cas de l’abadia de San Pietro in Valle i la basílica de Sant Euphimia a Spoleto.
L'església paleocristiana de Sant'Angelo, situada en un dels turons més alts de Perusa, té altres noms: Padiglione di Orlando, Temple de l'Arcàngel Miquel, o simplement Tempietto (petit temple). Podeu arribar-hi caminant pel carrer Corso Garibaldi. Un petit jardí envolta l’entrada de l’edifici, construït sobre dues superfícies concèntriques. A l'interior, l'església està construïda en un estil romànic típic: l'arcada coberta i el presbiteri estan separats per un amfiteatre de 16 columnes corínties. Tenint en compte que totes les columnes tenen mides diferents i estan fetes de materials diferents, es pot suposar que es van portar aquí d'altres edificis, cosa que era típica en aquella època. Dues capelles adjacents als murs exteriors de l’església li donen la forma d’una creu grega.
Aquest lloc és una visita obligada per a aquells que creuen en tot allò misteriós i místic: el temple està ple de diversos símbols estranys. Als marcs de les portes i al pit de la Mare de Déu, representat en un dels frescos, es poden veure creus que formaven part del simbolisme dels templers, una confraria religiosa medieval amb una història plena de secrets i misteris. A més, a pocs metres de l'entrada de Sant'Angelo, es dibuixa un pentagrama, un símbol de culte a la deessa Venus, que a l'edat mitjana estava associada amb la màgia negra.
El 1948 es van dur a terme treballs de restauració a l'església, com a resultat dels quals es van restaurar frescos antics i 12 finestres del vestíbul central. Destaca especialment el portal de marbre del segle XIV, que, per curiositat, no té la tradicional finestra de rosassa rodona ni els alts relleus.
