Descripció de l'atracció
La Sacra di San Michele, de vegades anomenada Abadia de San Michele, és un conjunt religiós erigit al Monte Pirkiriano a l'entrada del Val di Susa. El complex es troba a la comuna de Sant Ambrogio di Torino i pertany a la diòcesi de Susa. Durant molts anys, la Sacra di San Michele, que domina majestuosament els pobles d’Avigliana i Chiusa di San Michele, ha estat considerada un símbol de la regió italiana del Piemont.
Segons alguns documents històrics, a l'època de l'antiga Roma, al lloc de l'actual abadia, hi havia un bastió militar que controlava la carretera principal que connectava Itàlia amb França. Més tard, després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, els llombards van construir aquí una fortalesa, dissenyada per protegir aquestes terres de la invasió dels francs.
Se sap molt poc sobre els primers anys de la Sacra di San Michele. Les primeres proves provenen d’un determinat monjo, Guillem, que va viure a l’abadia a finals del segle XI i va escriure un tractat sobre la seva història. Guillem escriu que l'abadia va ser fundada el 966, però en el mateix tractat també esmenta una altra data: el regnat del papa Silvestre II (999-1003). És ben sabut que la part de Sant Michele, que avui serveix de cripta, es va construir a finals del segle X, cosa que es confirma amb nínxols, columnes i arcs fets a l’estil bizantí. Segons la llegenda, aquest edifici va ser erigit per l’ermità Giovanni Vincenzo, a qui va aparèixer l’arcàngel Miquel. La mateixa llegenda diu que els materials per a la construcció de la cripta, recollits per l’ermità, van acabar miraculosament al cim de la muntanya durant la nit.
Els anys següents, es va afegir un altre petit edifici a la cripta, que podia acollir monjos i vagabunds. Més tard, l'abadia va passar a ser propietat de l'orde benedictí i va començar a desenvolupar-se activament; es van construir edificis aïllats per rebre pelegrins errants i una església, possiblement al lloc de l'antic kastrum romà (el bastió militar). Al segle XII, per iniciativa de l’abat Ermengardo, es va posar una enorme fundació de 26 metres d’alçada des de la base del turó fins al cim, sobre la qual es va posar una nova església, que existeix fins avui, i altres edificis..
A principis del segle XVII, la Sacra di San Michele va començar a declinar i el 1622 va ser abolida per ordre del papa Gregori XV. Fins al 1835, l'abadia va ser abandonada, quan el rei Carl Albert es va dirigir al sacerdot i filòsof Antonio Rosmini amb la petició de restaurar-la i convertir-la de nou en monestir. I avui la Sacra di San Michele pertany a l’ordre rosminià.
L’església abacial, la construcció de la qual va durar diversos anys, crida l’atenció per la insòlita ubicació de la façana, situada a un nivell inferior a l’interior del temple. La façana de 41 metres d’alçada condueix a l’“Escala dels difunts”- Scalone del Morty, emmarcada per arcs, nínxols i sepultures, en què, fins fa poc, es podien veure els esquelets dels monjos difunts. A la part superior de l’escala hi ha la Porta dello Zodiac, una obra mestra de l’escultura del segle XII. Es pot accedir a l’església a través d’un portal romànic realitzat a principis del segle XI a partir de pedra grisa i verda. Els elements d’estil gòtic i romànic són visibles a l’interior del temple. A la paret esquerra hi ha un enorme fresc que representa l’Anunciació, i al cor hi ha un tríptic de Defendente Ferrari.
El complex Sacra di San Michele inclou les ruïnes d’un monestir del segle XII-XV, que tenia cinc plantes. Al final hi ha la Torre della Bel Alda - Torre de la Bella Alda. I l’anomenada “cripta dels monjos” probablement va servir una vegada com a capella, que tenia la forma d’un octàgon i que reproduïa l’església del Sant Sepulcre de Jerusalem.
