Descripció de l'atracció
El cementiri rus als suburbis de París Saint-Geneyev-des-Bois remunta la seva història al 1927, quan la princesa Meshcherskaya va fundar aquí la "Casa russa" per a persones grans emigrades. Va ser llavors quan van aparèixer les primeres tombes russes al cementiri de la ciutat.
Ara, en una zona especial, hi ha enterrats diversos milers de russos que han trobat repòs a terra francesa. El nom de molts d’ells és molt conegut pel món. Per tant, tot el cementiri es diu "rus".
El cementiri és majoritàriament ortodox. Sobre ella s’aixeca una petita església de l’Assumpció de la Mare de Déu, que va ser consagrada el 1939. Es va construir amb donacions públiques dissenyades per l'arquitecte i pintor rus Albert Benois. L'església es va construir segons la tradició de l'arquitectura Novgorod-Pskov del segle XVI. Juntament amb la seva dona, l'artista va pintar l'interior del temple. Aquí, a la cripta de l’església, tots dos estan enterrats.
L'església pertany a l'arxidiòcesi de les esglésies russes ortodoxes d'Europa occidental. El 1975 fou inclosa a la llista de monuments protegits per l’Estat francès. El mateix cementiri conté fins a 10.000 sepultures russes. Des del 1960, el municipi local ha estat impulsant la demolició del cementiri, creient que el terreny era necessari per a l’ús públic. Segons la legislació francesa, l'enterrament només es conserva fins al final del termini d'arrendament. El 2008, el govern rus va pagar 692 mil euros per pagar els deutes i ampliar l'arrendament de terres al cementiri.
El poeta Alexander Galich i l’escriptor Ivan Bunin, l’historiador Andrei Amalrik, el director de cinema Andrei Tarkovsky, el gran ballarí Rudolf Nureyev, l’artista Konstantin Korovin, el químic Alexei Chichibabin estan enterrats a Saint-Genevieve-des-Bois. Centenars de noms de persones estan esculpits a creus i làpides, que són la flor de la cultura i la ciència russes, i són exemples d'honor militar.
Segons el projecte d'Albert Benois, s'hi va erigir un monument als participants del moviment Blanc, que repetia en forma un túmul de pedra, construït el 1921 a prop de la ciutat de Gallipoli a la vora dels Dardanels. Que, el primer túmul, va ser destruït per un terratrèmol, el monument de Saint-Geneviève-des-Bois li va fer càrrec de la batuta de la memòria.
