Descripció de l'atracció
No gaire lluny de la catedral de Lisboa es troba l’església de Sant Antoni. L’església porta el nom de Sant Antoni de Lisboa. També es diu Sant Antoni de Pàdua.
Sant Antoni va néixer a Lisboa el 1195. Segons la llegenda, l’església de Sant Antoni es va construir al lloc de la casa de Sant Antoni. El futur sant, que es deia Fernando de Bulloins, va néixer en una família noble i rica. El 1229, mentre estudiava a Coïmbra, es va unir a l'orde franciscà i va prendre el nom d'Antonio. Es va fer missioner, va viatjar i va navegar molt, va venir a Itàlia, hi va predicar i es va establir a la ciutat de Pàdua. En aquesta ciutat va morir i fou canonitzat el 1232, menys d'un any després de la seva mort. Sant Antoni és anomenat patró no només de Lisboa, sinó també de Pàdua.
La casa on va néixer sant Antoni es va convertir en una petita capella al segle XV. Al segle XVI, durant el regnat del rei Manuel I, es van realitzar treballs de restauració, ja que l’edifici va quedar pràcticament destruït. El 1730 es van dur a terme treballs més extensos per restaurar l’edifici. Durant el terratrèmol de Lisboa el 1755, l'església va ser destruïda, només va sobreviure la cripta amb la sagristia. Les obres de construcció del nou edifici es van iniciar sota la direcció de l’arquitecte Mateus Vicente de Oliveira, que va combinar els estils barroc i rococó, així com les característiques del neoclassicisme en l’arquitectura de l’edifici.
L'església és d'una sola nau, amb sostre adovellat. Criden l'atenció les pintures del famós artista Pedro Alexandrino, així com la decoració en forma de rajoles ceràmiques del segle XVII. Part dels diners de la construcció van ser recollits pels nens dels vianants amb les paraules "una moneda per Sant Antoni".
El 1982, el papa Joan Pau II va visitar l'església i va inaugurar un monument a Sant Antoni a la plaça de davant de l'església. L’autor del monument és l’escultor Soares Branko.
