Descripció de l'atracció
Museum Ship Great Britain va ser una vegada un transatlàntic que creuava entre Nova York i Bristol. Aquest vapor de passatgers és un dels més perfectes per al seu temps. El seu projecte va ser creat per Isambard Kingdom Brunel, un talentós enginyer, autor del famós pont penjant de Bristol. En aquell moment hi havia vaixells de vapor amb casc de metall, també hi havia vapors amb motor cargolat: "Gran Bretanya" va ser el primer a tenir-los tots dos. Aquest és el primer vapor metàl·lic a creuar l’oceà; el 1845 només va trigar 14 dies.
"Gran Bretanya" es va llançar el 1843 a les drassanes de Bristol. Els constructors de vaixells britànics en aquella època van apreciar tots els avantatges del casc metàl·lic del vaixell: no tenia por de la podridura ni dels insectes que avorrien la fusta, el casc era més lleuger i més maniobrable. A més, la fusta a Gran Bretanya era cada vegada més cara, mentre que el metall, al contrari, es va fer més barat. El príncep Albert va estar present en el llançament cerimonial del vaixell.
Les dues cobertes superiors del vaixell eren de passatgers, la inferior era de càrrega. La longitud del vaixell és de 98 metres, el desplaçament de 3400 tones.
El vapor feia diversos viatges a Nova York, però cada viatge anava acompanyat d’una sèrie d’avaries. El 1846, a causa d'un error de navegació, el vaixell va encallar a la costa d'Irlanda. La companyia naviliera va patir fortes pèrdues i es va vendre el vaixell. Des de 1851, "Gran Bretanya" va fer vols regulars a Austràlia, portant a bord milers i milers d'emigrants.
Després va servir com a dipòsit de carbó flotant a les illes Malvines.
El 1970, el vaixell amb un pontó va tornar a Bristol, on, després de la restauració, es va convertir en museu. El vaixell ara està en dic sec, a nivell de la línia de flotació, el casc està cobert de vidre, sota el qual es manté la humitat mínima per evitar una major corrosió.
