Descripció de l'atracció
Palazzi dei Rolli és un barri sencer de Gènova, format per luxosos palaus antics que antigament pertanyien a les famílies més nobles de la ciutat. Es van construir al llarg de la Via Garibaldi, abans anomenada Le Strade Nuove. Als anys noranta, es van gastar més de 10 milions d’euros en la seva restauració i, el 2006, una part dels Palazzi dei Rolli es va incloure a la llista del patrimoni mundial de la UNESCO, tal com indica una placa instal·lada un any després al començament de la Via Garibaldi.
El barri de fama mundial consta de més de 40 palaus: aquest és el primer exemple de desenvolupament de ciutats centralitzades de la història d’Europa, que es va dur a terme a finals del segle XVI d’acord amb el pla aprovat. Com que tots els Palazzi dei Rolli ocupen una superfície relativament petita, els propietaris dels palaus es van veure obligats a construir les seves possessions cap amunt. La majoria dels edificis estan situats en terrenys inclinats i formen una mena de terrasses: atri - pati - escales - jardí.
El territori dels Palazzi dei Rolli es va dividir en zones segons l'estatus dels propietaris dels palaus. La primera zona es va crear el 1576, les següents: el 1588, 1599, 1614 i 1664. Els mateixos palaus també es dividien en tres categories segons la seva mida, bellesa i importància; segons aquests criteris, eren escollits per ells mateixos per prínceps, virrei, ambaixadors i governants de les ciutats. Només tres palaus van poder rebre els màxims funcionaris: eren les cases de Joe Butta Doria, Nicolo Grimaldi i Franco Lercari. Els documents històrics indiquen que aquests Palazzi estaven reservats al papa, a l'emperador, al rei i als cardenals.
Un fet interessant: des de 1576, delegacions d’estats estrangers s’han allotjat en aquest palau a la direcció del Senat republicà. Cal dir que aquest exemple d’una solució urbanística innovadora sempre ha despertat un interès i una admiració genuïns entre els estrangers. Va ser el Palazzi dei Rolli que Enric IV i el seu ministre Sully van prendre com a model per a la reurbanització de París.
