Descripció de l'atracció
Racalmuto, a 22 km al nord-est d'Agrigent, és famosa per ser el bressol de Leonardo Shasha, un escriptor sicilià i astut observador del segle XX. Està enterrat en un petit cementiri local.
Un altre atractiu a Racalmuto són les ruïnes del castell de Chiaramonte, situat al centre de la ciutat i marcat per dues grans torres. Va ser al voltant d’aquest castell, construït després de la conquesta normanda de Sicília, que va créixer un assentament agrícola, que després es va convertir en Racalmuto. El castell es va erigir durant el regnat del baró Roberto Malcovenanto, que estava al servei de Roger Hauteville, i Frederic d'Aragó posteriorment el va transferir i les terres dels voltants a la possessió de Frederic II Chiaramonte. A principis del segle XIV, els nous propietaris del castell el van convertir en una estructura molt impressionant. Amb un pla quadrangular irregular amb torres rodones, portes massives i diverses entrades addicionals, el castell és, sens dubte, un exemple sorprenent d’arquitectura militar de l’època sueva. A la planta baixa es poden veure portes arquejades, balcons i finestres característiques, situades en ordre aleatori. La torre esquerra va conservar la seva forma original, mentre que la dreta es va restaurar i s’utilitza avui com a mirador. A principis del segle XX, el castell de Chiaramonte va ser declarat monument nacional.
Al segle passat, Racalmuto va ser un important centre miner a Sicília, però avui la indústria està en certa disminució. Però, d'altra banda, l'agricultura i el turisme estan molt desenvolupats aquí. A més del castell, val la pena visitar la ciutat al Teatre de la Reina Margarida, construït entre 1870 i 1880. Amb capacitat per a 350 persones, amb dues fileres d’estands, una galeria en forma de ferradura, un pou d’orquestra i un ampli escenari, va néixer com a símbol de la riquesa de les nobles famílies Racalmuto, que van fer fortuna en la mineria de sofre i van contractar treball. L'edifici del teatre es troba al jardí de l'antic convent de Santa Chiara, a l'interior està decorat amb frescos de Giuseppe Carta, que també va crear una cortina que representava les vespres sicilianes i 12 telons de fons de Giuseppe Cavallaro.
