Descripció de l'atracció
La catedral d'Assís, dedicada a Sant Rufí, el primer bisbe de la ciutat, és l'església principal d'Assís. Aquesta església va tenir un paper important en la història de l'ordre franciscà. Va ser aquí on es van batejar sant Francesc d’Assís (1182), santa Clara (1193) i molts dels seus seguidors. Aquí, el 1209, Francis va llegir el seu ardent sermó, que va convertir la vida d'una noia normal, Clara, i, segons ella, la va girar pel bon camí. El monjo Tommaso da Celano, autor de tres hagiografies de Sant Francesc d’Assís, escriu que ell mateix va veure una vegada Francesc resant a la catedral i, al mateix temps, altres el van veure saltar a un carro de foc a l’església de Portuncola, 4 km d'Assís.
La majestuosa catedral romà-umbra és la tercera església construïda en aquest lloc per albergar les relíquies del bisbe Rufino, que va ser martiritzat al segle III. La seva construcció es va iniciar el 1140 sota la direcció de l'arquitecte Giovanni da Gubbio, tal com indica la inscripció de la paret de l'absis. El 1228, durant la seva estada a Assís per a la canonització de sant Francesc, el papa Gregori IX va consagrar l’altar major de la catedral. I el papa Innocenci IV va assistir a la cerimònia d’inauguració del nou temple el 1253.
La façana romànica de l’església és de pedra i és un exemple típic de l’estil umbri del segle XII. Es divideix en tres parts: a la superior es pot veure un arc de mig punt buit, que probablement hauria d’haver contingut un mosaic o un fris, la central està dividida per dues columnes situades en una línia recta amb l’arc superior i està decorada amb finestres de rosassa, i la inferior consta de tres portals de pedra decorats amb grifons. El portal central destaca especialment per la seva rica decoració: a l’obertura arquejada que hi ha al damunt es pot veure un baix relleu que representa a Crist assegut en un tron entre el sol i la lluna, la Mare de Déu i Sant Rufí.
A l’esquerra de la façana s’alça un campanar quadrat, construït al segle XI. Després es va situar darrere de l’absis de l’església anterior, construïda pel bisbe Hugo el 1029. La part superior del campanar es remunta al segle XIII i el seu fonament es troba sobre les ruïnes d’un antic embassament romà. L'edifici situat al costat del campanar s'ha identificat com la casa de Santa Clara.
El 1571, l'interior de la catedral, originalment d'estil romànic, va ser completament redissenyat a l'estil renaixentista tardà per l'arquitecte Gian Galeazzo Alessi de Perusa. L’església actual al seu interior consta d’una nau central, dues capelles laterals separades per massives columnes, un absis i una cúpula. La pica baptismal en què es van batejar els sants Francesc i Clara ha sobreviscut fins als nostres dies: es troba al passadís dret. La pica baptismal està formada per una antiga columna de granit i està envoltada per una porta de ferro. També hi ha la Capella dels Sants Regals, construïda a l’estil barroc als segles XVI i XVII i decorada amb frescos. I la capella de la Santíssima Mare de Déu de la Consolació es va erigir el 1496. Més recentment, se li va robar una estatueta de terracota del segle XV que representava la Mare de Déu de dol per Jesucrist. Avui hi ha una còpia exacta de fusta al seu lloc.
L'altar major de la catedral es troba directament sota la cúpula i sobre el cementiri de Saint Rufin. A banda i banda hi ha escultures dels sants Francesc i Clara. I a l’absis, es pot veure el magnífic cor amb 22 seients tallats i una estàtua de Sant Rufí al centre.
Sota la catedral hi ha una cripta amb un antic sarcòfag romà, en la qual una vegada van descansar les restes de Rufin. Aquí també es poden veure les ruïnes d’un claustre del segle X (època carolíngia).
El 1941 es va obrir el Museu de la Catedral i la Cripta de San Rufino, que avui acull algunes obres d'art: un sarcòfag antic, frescos, reliquiaris, reliquiaris i diverses pintures religioses.
