Descripció de l'atracció
Savoca i Castelvecchio Siculo són dos petits pobles de muntanya situats a la vall d’Agro, a Sicília. El primer és famós pel seu museu de les mòmies, que atrau aquí els turistes que volen fer pessigolles. A més, va ser aquí on es van filmar algunes escenes de la icònica pel·lícula de Francis Ford Coppola The Godfather. A Savoca, amb només 1.650 habitants, hi ha tres esglésies alhora: San Michele, San Nicolo i l’anomenada Chiesa Madre, construïda a l’època normanda i que “respira” un ambient molt especial. Amb bon temps, els carrers del poble ofereixen una meravellosa vista de la vall de l’Agro amb els seus turons. És especialment bo admirar el paisatge assegut a la taula del Bar Vitelli, famós a tot el món per l’esmentada pel·lícula. També val la pena visitar el Museu de les Mòmies, situat a l’antic monestir dels Caputxins. Les primeres mòmies es van fer el 1700 i les darreres el 1876. Els cranis nus i parts d’esquelets s’observen als nínxols: encara es poden veure robes estampades i amb volants. Alguns aristòcrates morts "porten" sabates elegants amb sivelles platejades a les cames òssies.
No gaire lluny de Savoca, a una altitud de 400 metres sobre el nivell del mar, hi ha un altre encantador poble: Castelvecchio Siculo. Avui hi viuen unes mil persones. L’atracció principal de Castelvecchio és l’Església dels Sants Pere i Pau, construïda amb pedres vermelles, negres i blanques i reconstruïda després del terratrèmol del 1117. L’estructura mostra clarament les característiques de l’arquitectura normanda i àrab i bizantina. Una altra església interessant del poble és l’església de San Onofrio, dedicada a un sant local. Es va construir al segle XVII, però va ser greument danyat durant el terratrèmol de 1908. En honor de sant Onòfri, al setembre se celebra una festa religiosa a Castelvecchio. Durant la sessió, es pot veure una actuació inusual: un home vestit amb una disfressa de camell es fa camí pel poble: el pobre animal és patat, burlat i esbroncat fins que es resigna al pas d'un ball rodó humà. El domador de camells no personifica res més que el mateix poble de Castelvecchio, i el pobre animal és la veïna Savoca, de la qual Castelvecchio va dependre fins al 1793.
Si passegeu pel carreró a la dreta de la carretera principal que porta del mar, podeu trobar-vos a la font: està pintada amb escenes de la vida quotidiana del passat de Castelvecchio. Hi havia una vegada, tres dolls que brollaven de la font: el superior era per beure, l’altre estava destinat a les bugaderes i l’aigua per als animals es prenia de la tercera.
