Descripció de l'atracció
Gran Via és un dels carrers cèntrics de Madrid, reconegut extraoficialment com el carrer principal de la capital. El nom del carrer, que arriba a una longitud de 1315 metres i 35 metres d’amplada, es tradueix del castellà per “gran camí” o “gran carretera”. L’inici de la construcció de la Gran Via es va establir el 5 d’abril de 1910. Per a la implementació del projecte del carrer es van enderrocar uns tres-cents edificis, es van destruir 14 carrers i es van tallar 54 carrers més. Per commemorar l’inici de la construcció, la primera pedra de la paret d’un dels edificis va ser buidada solemnement pel rei Alfons XIII. Gran Via ha celebrat recentment el seu centenari; la vigília d’aquest esdeveniment s’hi va instal·lar el seu magnífic model de bronze.
Inicialment, Gran Via es dividia en 3 carrers independents, cadascun dels quals es va construir en un període de temps diferent i tenia el seu propi nom, seguint els noms dels polítics que tenien el poder en aquella època. Durant la Guerra Civil espanyola, el carrer es va canviar el nom primer a Avenida de Rusia (Rússia) i després a Avenida de la Unión Soviética (carrer de la Unió Soviètica) en agraïment pel suport del govern soviètic a la república espanyola. Sota Franco, el carrer va passar a anomenar-se Avenida de José Antonio (carrer José Antonio) i va rebre el seu nom actual només el 1981.
Els edificis situats a la Gran Via i construïts a principis del segle XX estan dominats per estils arquitectònics com el modernisme, el plateresc, el neomudahar, el neorenaixentisme i l’art déco. Actualment, molts d’aquests edificis s’han convertit en centres comercials, cinemes i hotels. Telefónica és l’edifici més gran i un dels més interessants de la Gran Via. Aquest edifici de 81 metres d’alçada, considerat el primer gratacel d’Europa, va allotjar durant molt de temps l’oficina de la Companyia Nacional de Telefonia Espanyola.
