Descripció de l'atracció
La Gran Mesquita parisenca es troba al barri llatí al costat del jardí botànic. Té una superfície d’una hectàrea i és una de les mesquites més grans de França.
França ha estat estretament associada amb el nord d’Àfrica musulmana des del segle XIX. El 1848, Algèria fou declarada part integral del país, Tunísia es convertí en protectorat francès el 1881 i el Marroc el 1912. A la segona meitat del segle XX, aquests països van recuperar la seva independència, però la quota de musulmans en la població de França continua sent impressionant. La idea de crear un centre espiritual islàmic a la capital es va originar a mitjan segle XIX. Es va fer realitat després de la Primera Guerra Mundial, quan el país va considerar necessari construir una mesquita per homenatjar la memòria de cent mil guerrers musulmans que van morir en les batalles per França.
La construcció va ser finançada totalment per l’Estat i va trigar tres anys. El 15 de juliol de 1926, el president francès Gaston Doumergue i el sultà marroquí Moulay Yusuf van inaugurar oficialment la mesquita de la catedral de París. El sufí algerià Ahmad al-Alawi va realitzar la primera pregària aquí.
La construcció de la mesquita es manté en l'estil sintètic morojar hispano-àrab, que es va generalitzar als segles XII-XVI a Espanya. Hi s’entrellacen elements d’estètica morisca, gòtica i renaixentista. Tant els arquitectes musulmans com els cristians van treballar en aquest estil.
El projecte de construcció va ser creat pels arquitectes Matuf, Fourne, Ebes. Artesans de països del nord d’Àfrica van treballar en la construcció, també es van portar part de l’edifici i materials d’acabat. El minaret de la mesquita fa 33 metres d’alçada. El seu pati està decorat amb un bell estany i s’assembla als jardins de l’Alhambra.
Durant l'ocupació de París, els musulmans, membres de la Resistència, es reunien regularment a la mesquita. Aquí s’amagaven famílies jueves de la Gestapo. Avui, el mufti de la mesquita és Dalil Boubaker, una de les figures més autoritzades i respectades de l’islam francès.
La mesquita té una sala d’oracions (musalla), banys turcs (hammam), una escola (madrasa), una biblioteca, així com un restaurant, una casa de te i botigues de records. La casa de te serveix te tradicional de menta i dolços orientals. La Gran Mesquita, a excepció dels locals sagrats, està oberta als turistes.
