Descripció de l'atracció
La Scala és un teatre d’òpera de fama mundial a Milà. Es va inaugurar l'agost de 1778 i es va anomenar originalment Nuovo Reggio Ducale Teatro alla Scala. La primera producció a l’escenari del teatre va ser “Europa reconeguda” d’Antonio Salieri. Durant els darrers 200 anys, gairebé tots els grans cantants d'òpera d'Itàlia i un gran nombre de famosos de tot el món han actuat a l'escenari de La Scala. Avui La Scala és considerada una de les principals sales d'òpera i ballet del món. La temporada al teatre comença tradicionalment el 7 de desembre: el dia de Sant Ambròs, el patró de Milà.
El museu Teatro alla Scala, al qual es pot accedir pel vestíbul del teatre, alberga una col·lecció de pintures, esbossos, estàtues, vestuari i altres exposicions relacionades amb la història del teatre i l’òpera en general.
El 1776, un terrible incendi va destruir el Teatro Reggio Ducale de Milà. Immediatament després, un grup de ciutadans rics, que tenien les seves pròpies caixes al teatre, van escriure una carta a l'arxiduc Ferran d'Àustria demanant-li que construís un nou teatre que substituís el cremat. L’arquitecte neoclàssic Giuseppe Piermarini va treballar en el projecte del nou edifici, però el seu primer projecte va ser rebutjat. Només un temps després, l’emperadriu Maria Theresia va aprovar la idea una mica modificada de l’arquitecte.
El nou teatre es va construir al lloc de l’església de Santa Maria alla Scala, d’aquí el seu nom modern. Durant dos anys, els arquitectes Giuseppe Piermarini, Pietro Nosetti i Antonio i Giuseppe Fe van treballar en la construcció de l’edifici. La nova Scala va acollir més de 3 mil espectadors i el seu escenari era ja un dels més grans d’Itàlia (16, 15 mx 20, 4 mx 26 m). Els costos de construcció del teatre es van compensar amb la venda de caixes, que van ser ricament decorades pels propietaris (un dels primers, per exemple, va ser Stendhal). Ben aviat La Scala es va convertir en un lloc de trobada dels nobles i rics habitants de Milà, però els espectadors menys rics també van poder assistir al teatre; se'ls va proporcionar un anomenat "allotjament". Com la majoria de teatres de l’època, La Scala també tenia un casino, amb jugadors al vestíbul.
Inicialment, La Scala estava il·luminada per més de mil llums d’oli i, en cas d’incendi, diverses habitacions de l’edifici s’omplien de centenars de bombes de dipòsit. Posteriorment, les làmpades d’oli van ser substituïdes per les de gas, i aquelles, al seu torn, per les elèctriques el 1883.
El 1907 es va restaurar l’edifici de La Scala i es va reduir lleugerament el nombre de seients, fins a 2800. Durant la Segona Guerra Mundial, el teatre va ser greument danyat pels atacs aeris, però ja el 1946 es va restaurar i es va reobrir. La primera producció de postguerra va ser un concert dirigit per Arturo Toscanini, estudiant i company dels grans Giuseppe Verdi i Giacomo Puccini.
