Descripció de l'atracció
El monument a l’escriptor francès Marcel Aimé a Montmartre té un aspecte molt inusual: una escultura de bronze de dos metres només s’observa parcialment a la paret de pedra: el cap, el cos superior, el braç dret, la cama dreta i la mà esquerra són visibles. Aquest mateix pinzell ha estat polit fins a brillar per mans d’innombrables turistes: la llegenda diu que l’enfonsament de mans del monument porta bona sort.
Marcel Aimé (1902-1967) no és molt conegut a Rússia, però França el coneix com un escriptor i dramaturg destacat. El seu patrimoni creatiu és enorme: 17 novel·les, obres de teatre, contes, contes de fades, guions de pel·lícules.
El 1943, Aimé va escriure una de les seves històries més famoses, L’home que camina per les parets. L’heroi de la història, un modest Dutilleel oficial, vivia a Montmartre. Va ser notable en el fet que tenia el do de passar fàcilment per les parets. A la història, Dutilleel primer utilitza el seu regal per castigar el cap descabellat, després roba els bancs i després comença una aventura amb una bella dona que un marit gelós està tancat a casa. Quan un funcionari surt del dormitori de la seva estimada, el seu regal desapareix i roman per sempre tapiat a la paret.
El monument de Montmartre, esculpit pel famós actor de cinema Jean Marais, es va crear a partir d’aquesta història, però a l’escultura s’assembla un retrat a l’aspecte de l’escriptor. No per casualitat Jean Marais va començar aquesta feina: va tenir una llarga i estreta amistat amb Marcel Aimé. L’actor de cinema posseïa una àmplia varietat de talents, però sobretot gravitava cap a l’escultura. Pablo Picasso, després d’haver-se conegut amb les obres de Mare, es va sorprendre de com una persona amb aquest talent “dedica el seu temps a realitzar algun tipus de rodatge en pel·lícules i treballa al teatre”.
El 1989 va aparèixer a Montmartre un monument a Marcel Aimé. El lloc d’instal·lació no va ser escollit per casualitat: l’escriptor, com l’heroi de la seva història, va viure al famós barri durant més de quaranta anys. La plaça, a la cantonada de la qual s’instal·la l’escultura, porta ara el seu nom.
