Descripció de l'atracció
El trasllat dels papes a Avinyó va donar a França un enorme patrimoni cultural i religiós. Com a conseqüència del fet que el papat va estar a Avinyó durant molt de temps, aquesta ciutat va rebre el Palau Papal, moltes esglésies i monestirs, una biblioteca amb una col·lecció de llibres rars i una rica arquitectura.
L'església carmelitana és un dels llocs del patrimoni religiós de França. Aquesta església de l’antic monestir carmelita va ser construïda el 1267. Posteriorment va ser destruït i reconstruït durant gairebé dos segles. El seu nom complet és l’església de Saint-Symphorien de Carme o l’església carmelitana de Saint Symphorien. Es troba a la plaça de les Carmelites.
L’Orde Carmelita es va fundar a mitjan segle XII durant les croades que van emprendre els monjos que van arribar a Terra Santa des de l’Europa occidental i es van establir a la font de St. Elies al Mont Carmel. El fundador de l'orde és el creuat Berthold de Calàbria, a petició del qual el patriarca Albert de Jerusalem va elaborar una carta monàstica el 1214, que era especialment estricta: els carmelites havien de viure en cel·les separades, resar constantment, observar estrictes dejuni, inclòs l'abandonament complet carn, així com passar un temps considerable en complet silenci. Més tard, la carta del monestir va ser suavitzada pel papa Innocenci IV.
El primer monestir carmelità d’Avinyó del segle XII estava situat fora de la muralla de la ciutat. La reconstrucció de l'església va començar sota el papa Joan XXII el 1320, però les obres de restauració van continuar fins al segle XVI. L’església fou consagrada el 10 d’abril de 1520. Durant la Revolució, aquesta església es converteix en un lloc per a reunions públiques, després els jacobins s’hi van establir. Com a resultat, alguns dels edificis del monestir van ser destruïts. El 1803, l'església va passar a anomenar-se parròquia de Saint Symphorien. Aquí hi ha molts objectes d'art: escultures antigues, pintures, un altar de fusta amb daurats.