L’Atenes moderna va néixer molt abans de la nova era i ja al segle V aC va tenir un paper destacat en la història de l’Antiga Grècia. Atenes era una ciutat-estat on la democràcia es va formar a l'antiguitat i l'art del teatre i la filosofia van adoptar formes clàssiques. Avui, la capital grega atrau milers de turistes que es van enamorar de les lliçons de la història del món antic a l’escola, perquè va ser aquí on es va crear aquesta mateixa història. Si busqueu informació sobre què veure a Atenes, no us limiteu a l’acròpoli i l’àgora atenenca. A la part històrica de la capital grega, hi trobareu molts monuments antics, cadascun dels quals és digne de liderar la classificació d’atraccions. No us oblideu dels museus d’Atenes! Contenen inestimables col·leccions d’antics tresors grecs, que van ser curosament preservats per la terra de l’Àtica per als descendents d’Homer i Odisseu.
TOP 10 atraccions d’Atenes
Acròpoli d’Atenes
Acròpolis a l'antiga Grècia era el nom de la part fortificada i elevada de la ciutat. Servia de refugi per als residents en cas d’atac enemic i normalment es construïen temples a la part superior de l’acròpoli per als déus, que eren considerats patrons de la ciutat. L'acròpoli grega antiga més famosa es troba a Atenes i, després d'haver-hi pujat, podeu veure les ruïnes de les estructures de l'Antiga Grècia, representades a les pàgines dels llibres d'història de tot el món:
- El Partenó és un temple dedicat a Atenea, la deessa de l’estratègia i la saviesa militars.
- Temple de Niki Apteros, construït en marbre al primer terç del segle V aC
- Els Propileus són la porta d’entrada que forma l’entrada a l’Acròpoli.
- Hecatompedon és el temple més antic construït durant el regnat de Peisistrat. Les escultures que adornen el seu frontó es conserven al Nou Museu de l'Acròpoli d'Atenes.
El turó es troba al centre de l'antiga Atenes. Va començar a construir-se sota els micènics als segles XV-XIII aC, però els edificis d’aquella època van ser destruïts pels perses durant les guerres greco-perses. Els temples i les ruïnes supervivents es remunten a un període posterior.
Partenó
El temple més gran i significatiu de l'Acròpoli d'Atenes es va construir al segle V aC. en honor de la deessa Atena la Verge. Els autors del projecte van ser els arquitectes Iktin i Callistratus, i el santuari va ser decorat per l’antic escultor grec Fidias, amic del famós orador i pare fundador de la democràcia atenenca Pèricles.
El Partenó es va començar a erigir després del final de les guerres greco-perses. El temple està envoltat per tots els costats per una columnata, l’alçada de la qual supera els 10 metres. Cadascuna de les 46 columnes amb vint ranures al llarg de tota la seva longitud té un diàmetre d’1,9 m a la base.
El temple va ser pensat amb molt de detall. Els arquitectes destaquen el concepte de curvatura del Partenó, que significa una curvatura especial, dissenyada per corregir els errors de la visió humana, de manera que el temple sembli perfectament recte. Per exemple, les columnes de les cantonades estan inclinades cap a les columnes central i central, cap a les cantonades, i el diàmetre de la secció de les columnes canvia suaument al llarg de l'eix longitudinal de manera que no semblin còncaves.
El marbre pentelià es va utilitzar en la construcció del temple d'Atenea, i els blocs van ser rectificats amb cura i ajustats hermèticament sense morter. Als frontons del Partenó hi havia grups escultòrics que representaven la vida dels déus grecs antics. Els originals de les estàtues supervivents es troben ara als museus.
Erecteó
El temple més bonic de l'Acròpoli d'Atenes, l'Erectheion va ser construït en honor d'Atenea, Posidó i Erecteu, el rei mitològic de la ciutat d'Atenes. La distribució asimètrica del santuari es deu al fet que el sòl que hi havia a sota tenia una caiguda important i els constructors ho van tenir en compte a l’hora de crear el projecte.
Els pòrtics jònics nord i est decoren les entrades. A la banda sud de l’Erecteó hi ha el pòrtic de les cariàtides, la part més popular del temple en llibres de text històrics i fullets turístics. Sis estàtues de marbre pentelià de dos metres d’alçada representaven dones que sostenien un sostre de bigues. Podeu veure les escultures originals del museu de l’Acròpoli, a Atenes, i el pòrtic de l’Erectheion actualment està decorat amb còpies exactes d’antigues obres mestres d’un escultor desconegut.
Temple de Zeus olímpic
A mig quilòmetre al sud-est del turó de l'Acròpoli, hi ha una altra atracció d'Atenes, deixada de l'època de l'Antiga Grècia: el temple de Zeus olímpic. El temple grec més gran es va construir durant 650 anys, a partir del segle VI aC.
La primera pedra de l’edifici es va col·locar sota Pisístrat, però al principi fins i tot es va tornar a desmuntar el temple per tal d’utilitzar la pedra per construir un mur defensiu. El santuari només es va completar sota l'emperador romà Adriano i es va obrir solemnement durant la seva visita a Atenes. L’acte solemne es va convertir en el punt culminant del programa de festes pancregues de 132 anys.
Malauradament, només un racó del temple de Zeus olímpic ha sobreviscut fins als nostres dies. Només es poden veure 16 columnes, cadascuna de les quals està coronada amb capitells tallats, però fins i tot les ruïnes us permetran imaginar el poder i la grandesa del temple més gran de l’antiga Grècia.
Odeó d’Herodes Atticus
L'orador grec Herodes Atticus, un ciutadà ric i respectat, estimava tant la seva dona Regilla que, després de la seva mort, va decidir perpetuar la memòria del difunt. El projecte del memorial va ser realment grandiós i, al cap d’un temps, el 165 dC. va aparèixer un amfiteatre a Atenes. Es troba al vessant sud del turó de l’Acròpoli i té la forma clàssica d’un teatre antic.
L’amfiteatre d’Herodes Atticus té capacitat per a 5.000 espectadors. Estava enfrontat amb marbre blanc i als nínxols de l’escenari hi havia estàtues antigues que, per desgràcia, no han arribat als nostres temps.
La resta de l’odeó es conserva perfectament i actualment se l’anomena l’escenari principal del festival, que té lloc anualment a l’estiu a Atenes. Cantants d'òpera de fama mundial, incloent Maria Callas, han actuat a l'escenari de l'amfiteatre Herodes Atticus i fins i tot han ballat el Ballet Bolshoi.
La millor vista de l'odeó és des de l'Acròpoli i podeu arribar a l'amfiteatre comprant una entrada per a un dels concerts.
Teatre de Dionís
Un altre magnífic amfiteatre antic d'Atenes es troba al vessant sud-est de l'Acròpoli. Està catalogat com el més antic del món i originalment estava construït amb fusta.
Les representacions a l’amfiteatre Dionís es van dur a terme durant la Dionisia Gran i Menor. Es va oferir als espectadors concursos de tres autors de tragèdies, cadascun dels quals va representar diverses representacions a l’escenari sobre temes mitològics.
Al segle IV aC. el teatre ha sofert una reconstrucció a gran escala. Es van substituir els bancs de fusta per altres de marbre i es va reconstruir també l’escenari a partir de pedra. L’odeó de Dionís ara tenia fins a 17.000 espectadors i les files superiors de seients s’estenien fins als peus de l’Acròpoli.
A la primera fila hi havia caixes per a ciutadans honoraris d’Atenes i els seus noms estaven gravats als bancs. A la segona fila, l’emperador Adriano i el seu seguici solien seure. Més tard al segle I d. C. el teatre de Dionís es va reconstruir parcialment per poder-hi dur a terme batalles de gladiadors.
Nou Museu de l'Acròpoli
El primer museu que mostra artefactes descoberts durant les excavacions de l'Acròpoli va aparèixer a Atenes el 1874. Amb el pas del temps, el nombre de troballes valuoses va superar les possibilitats de l'exposició anterior i, el 2009, el president grec va obrir un nou museu, que ara exhibeix evidències úniques de la història de l'Antiga Grècia.
El Museu de la Nova Acròpoli exhibeix estàtues antigues i fragments de columnes de marbre, en particular, es poden veure a les sales els grups escultòrics originals que adornaven el Partenó i altres temples de l'Acròpoli.
Museu Arqueològic Nacional
El museu més gran del país té més de 20 mil exposicions que expliquen la història de l'Antiga Grècia. La col·lecció més rica d’escultures i ceràmiques antigues atrau milions de visitants cada any.
Les mostres més valuoses del museu es van trobar durant les excavacions arqueològiques. Les més famoses són les troballes de l’època neolítica dels assentaments de Tessàlia, que es remunten al setè mil·lenni aC.
El museu presenta exposicions de la cultura micènica descoberta per Schliemann, regals funeraris de les tombes de Pilos i Citera. Les peces més significatives de la col·lecció d’escultures es van trobar al temple d’Afea a l’illa d’Egina i al temple d’Atena a Micenes. La ceràmica està representada per àmfores: figures vermelles i figures negres. Els exemples més famosos són una àmfora que representa el centaure de Ness i dues àmfores de sepeli de l'Àtica.
El museu exhibeix una àmplia gamma d'antiguitats d'Egipte i l'Orient Mitjà. Veureu estàtues de pedra de faraons del període predinàstic, estàtues funeràries de l’Antic Regne i una mòmia.
Museu Numismàtic
El museu atenès més interessant dedicat a la numismàtica es troba a la capital de Grècia en una casa que va pertànyer a l’historiador i arqueòleg Heinrich Schliemann. L'exposició es va crear el 1838 amb l'objectiu de preservar el patrimoni cultural de Grècia i donar-lo a conèixer a tanta gent com sigui possible.
Al Museu Numismàtic d’Atenes s’exposen més de 500 mil exposicions. Des del començament de les primeres excavacions arqueològiques al territori del país, s’han descobert un gran nombre de valuosos tresors: bizantins i antics grecs, medievals i moderns. Les troballes van constituir la base de la col·lecció del museu.
Les primeres mostres daten del segle XIV aC. Les monedes úniques circulades a les ciutats-estat gregues pertanyen a l’època hel·lenística i romana. Al museu hi ha tresors numismàtics provinents d’Europa occidental, l’imperi otomà i Bizanci.
Plaka
Plaka, la zona urbana més antiga, és el millor per explorar la capital grega, passejar, comprar records i sopar a les tavernes clàssiques ateneses.
Els carrers estrets de Plaka serpentegen pels vessants orientals i nord de l’Acròpoli, les cases s’hi construeixen sobre els fonaments de l’època antiga i l’atmosfera de les tavernes i els cellers és la millor manera de submergir-se en l’atmosfera del bon vell. Grècia, que encara ho té tot per fer sentir un turista millor que a casa.
