Descripció de l'atracció
La plaça de Ville, situada davant de l'ajuntament de París, abans es deia Greve; aquest nom nefast és familiar per a tothom que ha llegit les novel·les de Dumas.
El nom de la plaça prové de la paraula francesa greve, que significa platja de sorra. Aquí, a la riba dreta del Sena, hi havia el moll fluvial de París. Però no va ser l’escala empresarial la que va fer famós aquest lloc.
El 1240, el rei Lluís IX va ordenar la destrucció de totes les còpies del Talmud al país. A la plaça Greve, es van cremar públicament 20 carros d’antics llibres manuscrits. I aviat va ser el torn de la gent.
Les execucions públiques van tenir lloc a la plaça durant més de cinc segles, des del 1310 fins al 1830. Aquí es va instal·lar una forca estacionària i un pilar. Es van penjar els plebeus, es van tallar els caps dels aristòcrates, es van conduir els lladres a la roda, es van cremar hereus i bruixes. Les execucions van atreure invariablement a un gran nombre de curiosos: en aquells dies era un entreteniment popular. En total, desenes de milers de persones es van veure privades de la vida a la plaça Greve.
A finals del segle XVIII, la difusió de les idees de l’humanisme va conduir a la convicció general que calia un mètode menys cruel de pena capital, el mateix per a totes les classes. El 1792, el metge i membre de l'Assemblea Nacional, Joseph Guillotin, va proposar l'ús d'un mecanisme amb un ganivet pesat que cau, conegut a molts països. A França, va rebre immediatament el nom de la guillotina.
El 25 d'abril de 1792 va ser a la plaça Greve que un simple lladre va ser executat per guillotina. Aviat, però, el terrible dispositiu va ser transportat a la plaça de la Revolució (actual Concordia), on van tenir lloc la majoria de les execucions d’aquella sagnant època.
El 1803, la plaça va rebre el seu nom actual. Allà es va anunciar la creació del govern provisional de la revolució de 1848, es va proclamar la República francesa el 4 de setembre de 1870 i la comuna de París de 1871.
Ara és un lloc preciós i molt popular entre els parisencs. Des de 1982, la plaça s’ha convertit en zona de vianants. A l’hivern s’hi aboca una pista de gel, a l’estiu s’aboca sorra sobre una superfície especial perquè pugueu jugar a vòlei platja.
