Descripció de l'atracció
Rocca Paolina no va ser la primera fortalesa construïda a Perusa. Al segle XIV, durant les campanyes militars del cardenal Egidius Albornozo, que va intentar apoderar-se dels territoris de Toscana i Úmbria per ordre del papa Innocenci VI, que es trobava exiliat a Avinyó, Perusa va tornar a estar sota el control de la Santa Seu. Per commemorar-ho, Albornozo el 1373 va ordenar la construcció d’una fortalesa al turó més alt de la ciutat de Colle del Sole (493 metres). Dissenyada per l’arquitecte Gattapone da Gubbio, la fortalesa, anomenada Rocca del Sole, era la més gran de l’època. Però, malgrat això, tres anys després, va ser destruït pels residents locals durant la revolta. Tot el que queda avui en dia és el fonament de les massives parets sobre les quals es va fundar la moderna Piazza Rossi Scotti. Per cert, aquesta plaça ofereix una meravellosa vista de les muntanyes dels Apenins a l’est.
El 1540, durant el pontificat del papa Pau III, Perusa va ser l’última ciutat lliure d’Itàlia i va ser conquerida durant l’anomenada Guerra de la Sal. Al mateix temps, el pontífex va encarregar a Antonio da Sangallo, el més jove, que construís una altra fortalesa al turó de Colle Landone, anomenat Rocca Paolina. Per fer-ho, es va haver d'arrasar tota la zona residencial de San Giuliano, inclosos tots els edificis de la família Baglioni, que tant odiava el Papa. Es van destruir més d’un centenar de cases, així com esglésies i monestirs, i les pedres d’elles es van utilitzar com a material de construcció per a la construcció de la fortalesa. Només el 1848, Rocca Paolina, símbol del poder papal odiat, va ser parcialment enderrocada.
Avui, el Centre del Museu està obert a la Rocca Paolina, on podreu conèixer la història i el patrimoni artístic de Perusa. A prop hi ha el Palazzo del Governo, on s’assenta el govern de l’Umbria, i la plaça Piazza Italia, amb bells edificis de diferents èpoques. Al centre de la plaça hi ha un monument al rei Vittorio Emmanuele II.
