Descripció de l'atracció
Karlstor, o Porta de Sant Carles, és l'única part que es conserva de les muralles medievals de la ciutat de Sant Gall a Suïssa. Aquesta porta es va construir als anys 1569-1570.
A causa de l'estabilitat econòmica que la ciutat va obtenir al segle XIV com a resultat del desenvolupament de tallers de lli, Sant Gall va ser considerat una entitat independent, independent de la Confederació. En aquells dies, la seva història estava fortament influenciada pels reiterats conflictes entre la ciutat i el monestir local. Fins i tot llavors, es va expressar la idea de construir portes separades a la muralla de la ciutat perquè els sants pares les poguessin utilitzar i no xocar amb la gent del poble. Llavors, aquest pla no es va dur a terme.
Després del conegut seguidor de la Reforma, Joachim von Watt, el 1526 va començar a predicar la seva religió a Sant Gall, molts dels residents de la ciutat es van convertir en protestants. El monestir catòlic es va trobar encara més aïllat. L'abadia estava situada al territori de la ciutat, que al seu torn estava envoltada de muralles defensives amb torres. Així, per deixar la ciutat, l’abat del monestir va haver de conduir per la ciutat que havia adoptat la nova fe. Això va provocar enfrontaments encara més violents entre monjos i ciutadans. Només el 1566, les dues parts en guerra van poder resoldre aquest conflicte amb l'ajut de mediadors. L’abat Otmar Kunz va rebre el dret de fer la seva pròpia porta amb un pont llevadís a la muralla més propera al monestir. Les portes que conduïen de l'abadia a la ciutat havien de ser tancades amb dos panys. Només tenien les claus l’abat del monestir i l’alcalde de la ciutat. L’abat, al seu torn, va haver de renunciar a totes les reivindicacions de la ciutat i dels seus habitants.
La construcció de la nova porta de Sant Carles a la part sud-est de la muralla va començar el 1569. En lloc d’un pont llevadís, es va construir una presa estreta amb un petit pont de fusta. I avui, a les portes de Sant Carles, es pot veure un relleu que representa l’abat Otmar, que va aconseguir la seva construcció. A prop hi ha la imatge de Sant Gall, el fundador del monestir. I sobre ells es pot veure el relleu amb la crucifixió de Jesús. A prop, l’escultor Baltus von Seilmannsweiler va representar la Verge Maria i Sant Joan. La porta porta el nom del cardenal Carl Borromeo, que va ser el primer jerarca de l’església que va entrar a la ciutat per ella.
