Descripció de l'atracció
El palau Lascari és un dels edificis més curiosos de Niça. Es troba al cor de la Ciutat Vella al carrer Droite, tan estret que és absolutament impossible apreciar la bellesa del palau des del carrer. Però, a l'interior, el turista és rebut amb interiors elegants, magnífics frescos i el Museu d'Instruments Musicals, la segona col·lecció més rica de França.
No es coneix ni l'any exacte de construcció ni el nom de l'arquitecte del palau. Només queda clar que pertany a la primera meitat del segle XVII i que es fa a l’estil barroc italià. Fins al 1802 era propietat de l’antiga família noble de Lascari-Ventimiglia, la genealogia del qual es remunta al segle XIII, quan Guillaume-Pierre I, comte Ventimiglia, es va casar amb la filla de l’emperador bizantí Teodor II Eudokia Lascari. A finals del segle XIX, el palau va caure en ruïnes i el 1942 va ser comprat per la ciutat per crear-hi un museu regional d’arts i tradicions populars.
La renovació del palau només va començar el 1963, la feina va durar set anys. Ara els seus interiors causen una forta impressió: escales monumentals de marbre, arcades i galeries decorades amb nombroses estàtues, molts frescos amb temes mitològics que es remunten a mitjan segle XVII. Als locals del palau, també són abundants els tapissos flamencs, mobles dels segles XVII-XVIII i estucs fins.
El 1904, l’industrial i músic amateur Antoine Gaultier va morir a Niça, llegant a la ciutat la seva enorme col·lecció d’instruments musicals. La col·lecció es va guardar successivament a diferents museus i al conservatori de Niça, però el 2001 va ser traslladada al palau Lascari per crear-hi un museu d’instruments musicals. Es va obrir al públic recentment, el 2011.
Avui la col·lecció del museu inclou més de cinc-cents instruments musicals antics. Entre elles hi ha rareses com diverses viola d'amour dels segles XVII-XVIII, la viola de William Turner (1652), guitarres barroques, inclosa la guitarra francesa més antiga d'Avinyó que va sobreviure el 1645, un rar joc de clarinets i instruments musicals orientals.
Hi ha un altre objecte inusual al palau de Lascari: a la planta baixa s’ha recreat una farmàcia en els més mínims detalls, que hi és des del 1738.
