Descripció de l'atracció
El parc "Olo Sud" de la regió italiana de Llombardia s'estén a la part baixa i plana de la vall del riu Ollio des de la frontera del parc "Olo Nord" fins a la seva confluència amb el riu Po. El paisatge del parc ha canviat significativament per l'activitat humana, i avui pot semblar una mica monòton: els camps conreats s'alternen amb petits bosquets plantats al llarg dels canals d'aigua. El parc es va crear el 1988 i va ocupar sota la seva protecció una superfície d’unes 13 mil hectàrees, formada per les reserves de Gerre Gavazzi i Runate, les zones de Le Binet, Mararia, San Alberto, Valli di Mosio i Bosco Foche Olio. A més, mereixen atenció els salzars del Canale Bojina, Foche Chiese i Calvatone i les torberes de Belforte. La fauna del parc és força diversa: 19 espècies de mamífers, 8 espècies de rèptils, 7 espècies d’amfibis i un gran nombre d’espècies d’ocells, entre les quals les més freqüents són les garses vermelles i blanques, les garses, l’àguila pescadora, el meló, el martí pescador i abellerols.
Hi ha nombroses evidències de la presència humana al territori del parc de l'Olo Sud. A l’est de Calvatone, les recents excavacions arqueològiques han desenterrat restes d’un assentament romà del segle I aC. - Segle IV dC, inclosos fragments d'una enorme vil·la. Els museus de Piadena, Viadana i Azola contenen artefactes de l’edat del bronze i de l’època neolítica, inclosos pirocs de vaixells d’un sol tronc, conservats intactes i trobats a prop de l’illa Dovarese. Però, per descomptat, la majoria dels monuments han sobreviscut a l’època del ducat de Milà: el castell i les fortaleses d’Ostiano, Canneto i Casatico, les muralles de Bozzolo, la bella plaça renaixentista d’Isola Dovarese. El veritable símbol del parc i de tot el territori és el pont pont de la Torre d'Oglio. També cal destacar els petits museus locals, els centres històrics dels nuclis antics, el centre de visites de la reserva natural Le Binet, protegida per WWF, i nombrosos edificis rurals.
