Descripció de l'atracció
El Jardí Botànic de Perusa, repartit en una superfície de 20 mil metres quadrats, es troba a la zona urbana de Borgo el XX de juny i està administrat per la Universitat de Perusa. Es va fundar el 1962 entre els carrers de la Via San Costanzo i la Via Romana com a successor d’un altre jardí botànic, fundat a mitjan segle XVIII i que va canviar la seva ubicació diverses vegades a la història. L’objectiu principal d’aquesta institució és donar suport als programes educatius i de recerca realitzats per la Universitat. Podeu arribar al jardí botànic cada matí.
Aquell primer jardí botànic, creat el 1768, estava situat fora de les muralles de Perusa en un terraplè entre les portes de Porta San i Porta Pesa, i era un petit terreny on es cultivaven principalment plantes medicinals. El 1810, el jardí es va apropar al Palazzo Olivietani, que avui alberga la Universitat, i després de la creació de la Facultat de Ciències Agràries, es va traslladar de nou, aquesta vegada al jardí del monestir benedictí al costat de la basílica de San Pietro.. Allà va romandre fins a mitjan segle XX, quan l'augment del nombre d'estudiants va requerir la creació d'un lloc de recerca més gran.
Avui al jardí botànic hi viuen prop de 3.000 d’una gran varietat de plantes, incloses espècies aquàtiques, arbres fruiters, plantes suculentes, espècies tropicals i subtropicals i plantes utilitzades en la vida quotidiana de l’ésser humà, per exemple, farigola, valeriana, ruibarbre, cicuta, guant i altres. A l’arborètum local es poden veure arbres típics dels Apenins centrals: castanyers, roures, faigs, àlbers, salzes i vesc. A més, hi ha un jardí alpí i un jardí de roca japonès, així com un hivernacle amb una superfície de 700 metres quadrats.
Per cert, també s’ha conservat el jardí del territori del monestir benedictí prop de la basílica de Sant Pere, que s’anomena jardí medieval de Perusa. Hi havia una vegada una catedral en aquest lloc, i actualment es poden veure fragments d’edificis i estructures que s’hi trobaven anteriorment, incloses les vies etrusco-romanes i les portes de la ciutat, que daten del segle XIII. Podeu arribar a aquest jardí passant per la primera galeria coberta del monestir. Els visitants es troben immediatament a la secció en forma d’ou envoltada de fonts d’aigua que simbolitzen els quatre rius d’Eden, així com el líquid amniòtic en què s’origina la vida. A l'interior es poden veure 12 signes del zodíac, plantes relacionades amb cadascun d'aquests signes i dos arbres que tenen un significat simbòlic important: l'arbre de la vida (magnòlia) i l'arbre de la revelació (ficus). Una mica més enllà, hi ha l’anomenat Lukus, un bosc sagrat. Per als monjos, el bosc sagrat era un lloc on podien estar en solitud i reflexionar sobre la vida. Entre els arbres d’aquest bosc hi ha el cedre libanès, el llorer, el til·ler i el ginkgo biloba, conegut com “l’arbre de la joventut eterna”. Des de Lukus, la carretera porta a l’últim tram del jardí medieval, format per parterres amb plantes medicinals i una mena d’hort. I sobre el jardí hi ha l’anomenat Podium: les ruïnes d’una torre del segle XVI, des d’on s’obre una meravellosa vista de la vall d’Úmbria, Assís, el Monte Subasio i els Apenins.
