Descripció de l'atracció
L'Església Iglesia Ni Christo, situada a la ciutat de Quezon, és l'església més gran de Filipines, molt similar a un castell de conte de fades. Iglesia Ni Christo pertany a l'organització religiosa Church of Christ, una de les més populars del país. El mateix edifici de l’església és només una part del complex de la seu de la comunitat, que és tan gran com el Vaticà. També inclou un edifici d'oficines centrals de 6 plantes i sis estructures més, inclosa una casa d'oració multifuncional, un pavelló central per a fins a 30.000 persones i el Col·legi de Missions Evangèliques. L'església pot allotjar fins a 7 mil feligresos.
L'arquitecte de l'Església Ni Cristo va ser Carlos Antonio Santos-Viola, també conegut pels seus dissenys per a altres edificis religiosos. Viola va ser un dels primers graduats a la Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Santo Tomás el 1935. Després dels seus estudis, va treballar durant un temps com a dibuixant de Juan Nacpil i, entre els anys 1946-1950, va ser el seu company. Una de les primeres obres independents de Viola va ser el projecte del Palau dels Bisbes de la ciutat de San Juan. Curiosament, Santos Viola es va convertir en el primer i únic arquitecte filipí que va crear creacions religioses a tot el país.
L’Església Ni Christo es va consagrar el juliol de 1984. Des de llavors, aquest edifici ha estat considerat una autèntica joia entre tots els edificis de l’Església de Crist. Els seus trets característics són línies rectes i clares, agulles que s’eleven molts metres fins al cel i arquitectura neogòtica. Fins ara, tothom que veu aquesta majestuosa estructura per primera vegada es queda congelat per la seva magnificència. Cinc gegants enormes i deu petites torres fan que l'edifici sigui increïblement alt. A l'interior, l'església està decorada amb finestres asimètriques i tres voltes d'arc sobre el lloc d'ofrenes i oracions. Per tal que un major nombre de feligresos poguessin encabir-se a l’església durant el cant coral, es va construir un balcó i, al seu costat, l’anomenada tribuna, on es troba el pastor durant el sermó.
