Descripció de l'atracció
San Piero a Grado és una església de Pisa, situada al barri homònim del lloc on antigament es trobava el desaparegut port de la República de Pisa. Segons la llegenda, va ser aquí l'any 44 que Sant Pere va descendir a la terra d'Itàlia, arribant d'Antioquia.
Les excavacions arqueològiques han descobert rastres d'un antic temple paleocristià al lloc d'una església moderna, probablement construïda sobre els fonaments d'un antic edifici romà. A la primera edat mitjana, al segle VIII-IX, aquest temple fou substituït per una església més gran. La construcció de l’actual edifici de San Piero a Grado va començar al segle X. Després, a finals del segle XI - principis del XII, es va reconstruir parcialment. L’església té planta de creu llatina amb nau central i capelles laterals. Inusualment, hi ha absis, que probablement es van construir després de l’ensorrament de la façana a causa de les inundacions constants al riu Arno. L’entrada a l’església es troba al costat nord.
L'exterior de San Piero a Grado és de pedra portada de diferents regions d'Itàlia. La façana està adornada amb pilastres i arcs, sobre els quals hi ha meravellosos bols de ceràmica, realitzats als tallers de Mallorca i Sicília, amb diferents trets islàmics. Els bols estan decorats amb dissenys geomètrics i metafòrics. Per ser justos, s’ha de dir que es tracta només d’una còpia i que els bols originals es conserven avui al Museu Nacional de Sant Mateu de Pisa. El campanar del segle XII va ser destruït durant la Segona Guerra Mundial; només en van quedar els fonaments.
El majestuós interior de l’església modillon està dividit per columnes antigues amb capitells clàssics. A la part occidental es pot veure un cibori gòtic de principis del segle XV, que es troba al lloc on, segons la llegenda, sant Pere va resar per primera vegada. Les parets de la nau estan decorades amb un enorme cicle de frescos recentment restaurats. Van ser executats al segle XIV per l’artista lucenc Deodato Orlandi, per encàrrec de la família Caetani. A continuació es mostren els retrats dels papes, des de Sant Pere fins a Joan XVIII (1303), al centre hi ha trenta plafons que representen escenes de la vida dels sants Pere, Pau, Constantí i Silvestre i, a sobre, les Muralles de la Ciutat del Cel.. Sobre l’altar major hi penja un crucifix de fusta del segle XVII.
