Descripció de l'atracció
Fort Fuentes és una fortalesa militar construïda al turó de Montegiolo, a les rodalies de Colico, a la vora del llac de Como. Va ser erigit per ordre del governador espanyol de Milà, Don Pedro Henriquez de Acevedo, comte de Fuentes, per controlar la plana per sota de Pian di Spagna i la carretera estratègicament important entre Valtellina, Valchiavenna i Alto Lario. A més, a aquesta fortalesa se li va confiar el deure de protegir les fronteres del nord de les possessions espanyoles.
La construcció del fort va començar el 1603 o 1609 sota la direcció de l'arquitecte militar Gabrio Brusca i es va completar completament tres anys després. El fort tenia una forma rectangular i les parets de forma irregular, que sobresortien com tascons, permetien protegir millor el baluard. Tota l'estructura constava de diversos nivells: a la part superior, encara visible, hi havia el quarter general del comandant i a la part inferior hi havia locals per als soldats. En total, la fortalesa podia acollir unes 300 persones. Les fortificacions de suport van ser la torre Sorico, la Torretta del Passo, el Fortino d'Adda, el Torrino di Borgofrancone, la Torretta di Curcio i la torre Fontanedo.
Igual que Milà, el fort Fuentes va ser pres per Eugeni de Savoia el 1706, posant fi al domini espanyol al nord d’Itàlia. El 1769, el fort va rebre la visita de l'emperador austríac Josep II, que el va declarar inútil amb finalitats militars. Tretze anys després, la fortalesa va ser retirada del servei i la terra es va vendre a mans privades. A finals del segle XVIII, per ordre de Napoleó, el fort va ser gairebé completament destruït. Aleshores, al segle XIX, es van amagar bandits i secuaces a les seves ruïnes i durant la Primera Guerra Mundial s’hi van equipar vuit llocs de tir. El 1987, tot el turó de Montegiolo amb les ruïnes del fort va ser comprat per l'administració de la província de Como, i més tard va passar a ser propietat de la província de Lecco. El 1998 es va crear una associació especial Fort Fuentes per preservar el patrimoni històric d’aquest lloc.
També cal esmentar el fresc que antigament es trobava a la capella del fort: representa Santa Bàrbara, la patrona dels guerrers. El fresc no té una importància tant artística com històrica: avui es conserva a l’església parroquial de Colico San Giorgio.
