Descripció de l'atracció
Santa Maria della Spina és una petita església gòtica de Pisa, construïda a la primera meitat del segle XIII. Inicialment es deia Santa Maria di Pontenovo i el seu nom modern - "tornar" en traducció de l'italià significa "espina" - prové de l'espina, que, segons la llegenda, formava part de la Corona d'Espines, vestida amb el Crist crucificat, i que es va guardar aquí al segle XIV. El 1871, l'església va ser enderrocada i reconstruïda a un nivell superior, ja que en cas de desbordament del riu Arno, es trobaria en una zona inundada. Malauradament, durant la reestructuració, l’aspecte de l’església es va canviar parcialment.
Avui Santa Maria della Spina és una de les esglésies gòtiques més destacades d’Europa. És de planta rectangular i el seu exterior és totalment de marbre de colors. L’edifici destaca per les seves cornises triangulars, frontó i tabernacles, a més de la decoració escultòrica amb mosaics de fusta, rosassa i nombroses estàtues dels principals artistes de Pisa del segle XIV. Entre els que van treballar en la decoració de l'església, es pot distingir Lupo di Francesco, Andrea Pisano amb els seus fills Nino i Tommaso i Giovanni di Balduccio.
La façana de Santa Maria della Spina té dos portals arquejats amb tabernacles amb estàtues de la Mare de Déu i el Nen amb dos àngels, atribuïts a Giovanni Pisano. A la part superior de la façana es poden veure dos nínxols: contenen l’estàtua de Crist i les figures d’àngels. El costat dret està decorat amb tretze estàtues dels apòstols i de Jesucrist. Nino Pisano va fer una petita composició escultòrica que representava sants i àngels sobre el timpà. A la paret posterior de l’església es veuen tres arcs de mig punt amb finestres senzilles i els frontons estan decorats amb símbols dels evangelistes, alternant-se amb nínxols en què es col·loquen les estàtues dels sants Pere, Pau i Joan Baptista.
En comparació amb la façana ricament decorada, l’interior de l’església sembla bastant modest. Consta d’una habitació individual, el sostre de la qual es va pintar durant la reforma del segle XIX. Al centre del presbiteri hi ha una de les principals obres mestres de l’escultura gòtica: la Mare de Déu de la Rosa d’Andrea i Nino Pisano. I a la paret esquerra hi ha el mateix tabernacle, on, segons la llegenda, es guardava l’espina de la corona d’espines de Crist.
