Descripció de l'atracció
El balneari termal Bad Voeslau es troba a 35 km de Viena, al bosc de Viena. Des de principis del segle XIX, aquesta antiga ciutat és famosa per les seves fonts minerals curatives, la més famosa de les quals es diu Feslauer. La seva aigua, elevada des de 660 metres de profunditat, omple les piscines del famós Thermalbad Veslau. Banyar-se a l’aigua local que dóna vida ajuda a les malalties del sistema nerviós, del sistema múscul-esquelètic i del cor. A més de les piscines, el sanatori, considerat un dels atractius de Bad Voeslau, té una gran varietat de saunes i un restaurant vegetarià. El complex Termalbad Voeslau està situat al bell mig d’un luxós parc.
Els antics romans coneixien els efectes beneficiosos de l'aigua mineral local. El primer esment escrit del poble de Feslau apareix el 1136 als registres d’un monjo del monestir agustí de Klosterneuburg. En aquells dies, només hi havia un castell amb un fossat d’aigua. Aquesta fortalesa va ser capturada i destruïda per Matthias Corvin el 1453 i reconstruïda de nou durant la Reforma.
El 1773, representants de la família Fries, una de les més influents de la cort de Viena, es van convertir en els propietaris de Voeslau. A ells, la ciutat de Voeslau hauria d’agrair la seva prosperitat i desenvolupament. Segons el projecte de l'arquitecte de la cort J. F. Hetzendorf, el castell d'aigua local va ser reconstruït i ampliat aquí. Actualment l’ocupen l’alcalde i els funcionaris municipals.
Al segle XIX, la ciutat vivia del treball de diverses fàbriques tèxtils i, a partir de la segona meitat del segle XIX, gràcies als turistes estrangers. Una altra font d’ingressos per als residents locals era la producció de vi negre. Encara podeu tastar vins locals als restaurants locals.
El 1924 Voeslau va ser reconegut com un balneari termal. Els primers banys es van construir aquí el 1822. A més de les fonts termals, es van descobrir coves climàtiques a les rodalies de la ciutat.
Les atraccions de la ciutat inclouen les ruïnes de la fortalesa de Merkenstein del segle XII i l’església parroquial de Sant Jaume, construïda entre 1860-1868.
