Descripció de l'atracció
La plaça de la Bastilla rep el nom de la fortalesa, que des de finals del segle XVIII es va erigir als afores orientals de París. El rei Carles V va ordenar construir la fortalesa específicament per garantir la seva pròpia seguretat. La tasca no es va poder resoldre: en diferents èpoques, la Bastilla va ser assaltada set vegades i les set vegades es va rendir sense resistència.
La idea d’establir una presó per als nobles aquí va venir al cardenal Richelieu. Per a l'empresonament a la Bastilla, no era necessària una decisió judicial: n'hi havia prou amb una carta amb el segell del rei, l'anomenada "lettre de cache". El presoner local més famós va ser Voltaire: es va asseure aquí dues vegades i al costat del marquès de Sade.
La presa de la Bastilla el 14 de juliol de 1789 va ser el pròleg de la Revolució Francesa. La vigília, multitud de persones van robar les fleques. Després es van apoderar d’un arsenal als Invalides: 32.000 armes i canons vells. Les municions no hi eren, però sí a la Bastilla. El comandant de la fortalesa, el marquès Lone, es va negar a obrir la porta. Amb el començament de l'assalt, va esclatar un incendi a la fortalesa, els soldats no la van defensar. La multitud va irrompre a la Bastilla. El marquès Lone va ser trencat a trossos.
Al diari de Lluís XIV d’aquest dia, es feia una entrada: “Res. La Bastilla va ser presa.
800 treballadors van desmantellar la fortalesa durant tres anys. Avui en podeu veure els contorns, disposats a la plaça amb llambordes de color contrastat. El 14 de juliol és ara festa nacional a França. És important saber, però, que inicialment la festa no es va establir en absolut en honor a la presa de la Bastilla, sinó en honor a un sopar de gala celebrat un any després amb motiu de la reconciliació del rei i els diputats, que significava harmonia nacional.
L’element central de la plaça és la columna de juliol, erigida aquí en record de la Revolució Francesa de 1830. La columna també és un monument commemoratiu: a la seva base hi ha una cripta on s’enterren les restes dels que van caure durant les revolucions.
A prop hi ha l'edifici de l'Operapera Bastilla. És el teatre d’òpera més gran i modern de París (només el seu Gran Saló té capacitat per a 2.700 espectadors). Opera Bastille té la reputació de ser la més democràtica: no es considera reprovable anar aquí fins i tot amb texans.
