Descripció de l'atracció
La torre de Kyoto és considerada l’edifici més alt de la ciutat i, potser, continuarà sent-ho durant molt de temps. El fet és que la construcció de la torre va causar molta controvèrsia: alguns creien que l’estructura desfiguraria l’aspecte de l’antiga capital del Japó, d’altres creien que calia modernitzar una mica la imatge de Kyoto. Com a resultat, es va construir la torre, però l’alçada dels nous edificis era legalment limitada i ara les llums de la torre, que semblen a una espelma o un far, serveixen com una mena de punt de referència per als hostes de la ciutat. A més, la plataforma d'observació de la torre amb una vista circular dóna l'oportunitat d'admirar vistes de Kyoto i les muntanyes circumdants a tres costats de les muntanyes Higashiyama, Kitayama i Arashiyama des del punt més alt de la ciutat.
És interessant que, fins i tot abans de la història de la torre, hi haguessin moments a la vida de Kyoto en què la seva població es dividís en dos camps. Per exemple, al segle XV, durant els conflictes anys de la guerra, la ciutat d’Onin es va dividir en dues parts, que s’anomenaven capital baixa (Shimogyo) i capital superior (Kamigyo). Durant un temps, les dues parts d’un Kyoto van viure com dues ciutats completament diferents. La torre de Kyoto es troba a la zona que antigament s’anomenava la Baixa Capital. Al lloc de la torre hi havia una oficina de correus central.
La torre es va començar a construir a principis dels anys 60 del segle passat, a temps per a la inauguració dels Jocs Olímpics a Tòquio a la tardor de 1964. Els primers visitants van pujar a la torre el 28 de febrer. L’alçada és de 131 metres, l’autor del projecte és Makoto Tanahashi. La torre, que pesa 800 tones, està situada al terrat d’un edifici de nou pisos que alberga un hotel de tres estrelles i botigues. A prop hi ha un altre edifici modern: l’estació de Kyoto, a la façana emmirallada de la qual la torre es reflecteix en tota la seva glòria.
La torre està dissenyada per suportar tifons i terratrèmols, així com vents d’huracans de fins a 90 metres per segon. Està format per anells d’acer apilats uns sobre els altres. L’estructura també es cobreix amb xapes d’acer d’un gruix de 12 a 22 mil·límetres.
