Descripció de l'atracció
L’església i el monestir de l’Anunciació es van erigir a Marsala a finals del segle XV a l’emplaçament d’un temple més antic, que es va convertir en la sagristia de la nova església, i la resta de locals que l’envoltaven es van convertir en capelles. Un d’ells, dedicat a sant Onofri, amb una estàtua de marbre ara perduda, es va convertir en el lloc d’enterrament dels prínceps de Petrulla. Al segle XVI es va construir una capella per a la noble família Grignani, que va allotjar durant molt de temps l’estàtua de la Madonna del Popolo de Domenico Gagini. Avui es conserva a la catedral de Marsala.
L’interior de l’església, a excepció de la capella de la Madonna del Popolo, és un reflex d’èpoques passades. Nombroses plaques adornaven el terra i les parets, entre elles la placa del notari Rosario Alagna di Mozia (1799) i els exquisits sarcòfags de les famílies Requisens i Grignani, que van fer de l’església el seu mausoleu. L’Església de l’Anunciació va ser un dels monuments renaixentistes més importants de Marsala.
El col·lapse del sostre i la destrucció de la major part de l'interior com a conseqüència del bombardeig durant la Segona Guerra Mundial presenta grans dificultats per a la restauració de l'edifici. La decoració actual de l’església sembla freda i inhòspita: el paviment de marbre, l’escala de cargol de ferro del vestíbul principal i el sostre parcialment conservat no ajuden.
En els darrers anys, l'església es va convertir en una biblioteca de la ciutat, que contenia documents de l'arxiu històric descobert el 1979. El 1996 es va completar la restauració del monestir de Sant Pere i es va traslladar la major part de la biblioteca, però l'arxiu històric va romandre a l'edifici de l'església.
El monestir de l’Església de l’Anunciació té un valor especial. Les parts més antigues d’ella es van construir als segles XIV-XV. A l'interior es poden veure frescos que daten dels segles XV i XVI i executats en un estil típic, més aviat, de l'est de Sicília. El 1862, el conjunt del monestir va passar a ser propietat del Ministeri d'Hisenda, que a finals del segle XIX i principis del XX el va lliurar als mosquetons (policia muntada). Després de la Segona Guerra Mundial, el monestir va ser abandonat i va començar a disminuir gradualment, fins i tot el seu pis superior va ser enderrocat per motius de seguretat.
Només als anys noranta es van iniciar les obres de restauració, durant les quals es va restaurar el pati del monestir. Al centre es van trobar un pou i una tina, que formaven part d’una determinada habitació subterrània, la finalitat de la qual es desconeix. Actualment, el complex del monestir acull l’Exposició d’Art Contemporani i acull diverses representacions.
