Un petit estat europeu, que té el mateix nom de país i capital, no es pot permetre el luxe de tenir molts símbols oficials. És per això que l’escut de Luxemburg, la ciutat, forma part del principal símbol oficial del Gran Ducat.
Descripció del símbol heràldic
D’una banda, l’escut de la ciutat de Luxemburg és lacònic, amb una modesta paleta, una composició senzilla i un element principal. D’altra banda, l’ús dels colors blau, plata i escarlata parla del seu origen antic.
A més, la figura central del símbol principal de la ciutat és un lleó de cua bifurcada de peu a les potes posteriors. És un dels elements heràldics més antics del món. A més, és important assenyalar que el formidable animal no ha viscut mai als territoris de l’Europa moderna, sinó que és utilitzat activament per molts estats d’aquesta part del món.
Tot i la senzilla estructura compositiva, cada element conté un simbolisme profund, per exemple, la imatge d’un formidable depredador simbolitza:
- el poder i la força de la reialesa;
- la disposició dels residents a defensar les seves fronteres;
- les qualitats dels guerrers reals són el coratge, el coratge, el coratge.
El tocat que corona el cap de lleó té el mateix significat simbòlic, recordant la inviolabilitat del poder reial i de la dinastia ducal.
Història i modernitat
Es poden trobar il·lustracions, obres d'art i fotos de l'escut de Luxemburg en diverses fonts. La primera informació sobre ell es remunta al segle XIII. Valerand III de Limburg (vers 1175 - 1226), comte de Luxemburg, duc de Limburg i, "simultàniament" comte d'Arlon, va utilitzar la imatge d'un lleó com a escut d'armes de la família.
Valerand III va exigir la introducció d’un nou símbol heràldic per confirmar els drets sobre Namur. El nou escut del duc era un escut blanc com la neu amb la imatge d’un formidable depredador, coronat amb una corona ducal.
El color escarlata, popular a l’heràldica, es va escollir per representar l’animal i es va escollir el color daurat per dibuixar els detalls de la figura, en particular la llengua, les urpes, la llengua que sobresortia de l’animal i la corona. El formidable depredador es representava girat a la dreta, de peu sobre les potes posteriors, amb la boca descoberta. Una altra característica era que presentava una pronunciada bifurcació al final de la cua.
L’escut modern de la ciutat principal del Ducat de Luxemburg difereix de les imatges antigues. En primer lloc, s’han fet canvis a la pròpia imatge, la bifurcació de la cua s’ha fet menys notable. En segon lloc, dels detalls daurats, només quedava la corona ducal, la resta va canviar de color a escarlata. En tercer lloc, van aparèixer ratlles platejades i azurades a l’escut.
