La República de Vanuatu és un estat modern del Pacífic que forma part de Melanèsia. A diferència de molts altres països d’aquesta regió, les illes de Vanuatu van estar habitades durant molt de temps (uns 2.000 anys aC) i, per tant, en el moment en què els europeus la van descobrir, aquí ja existia una societat bastant desenvolupada amb una complexa estructura social. Tanmateix, la seva transformació final en un sol poble monolític segons un escenari força habitual en aquests llocs només es va produir després de la vigorosa activitat dels colonialistes. Doncs bé, l’Estat va adoptar la seva forma actual només el 1980, quan la república es va desfer completament de les reivindicacions de Gran Bretanya i França i va establir la seva pròpia condició d’estat, confirmada per símbols com la bandera i l’escut de Vanuatu.
Formació de l’Estat
Entre els estats del Pacífic, sovint n’hi havia que guanyaven llibertat amb relativa facilitat. Van acceptar feliçment el protectorat d'un o altre bàndol, rebent a canvi una independència gairebé completa i l'oportunitat de desenvolupar-se d'acord amb la seva identitat nacional. Tot i això, en el cas de Vanuatu, les coses eren una mica més complicades. La presència d’un gran nombre de mà d’obra poc formada i molt barata i la dependència del subministrament de productes manufacturats van fer que aquesta regió fos ideal per a l’agricultura de subsistència, motiu pel qual França i Gran Bretanya van lluitar per ella durant molt de temps. Per aquest motiu, l'estat de l'arxipèlag va romandre incert durant molt de temps.
Al final, ambdues parts, cansades dels infructuosos intents d’esclafar les Noves Hébrides (i aquest era el nom de l’arxipèlag en aquella època), els governs de Gran Bretanya i França van formalitzar la propietat conjunta, creant un condominio anglo-francès, que més tard es convertirà en la base de la República de Vanuatu.
Heràldica de l’escut de Vanuatu
Després de la proclamació de la independència a Vanuatu, es va iniciar una activa reestructuració política que, en primer lloc, va donar lloc a un canvi en la ideologia i els símbols de l’Estat. La principal aposta va ser la restauració de la identitat nacional, que es va reflectir a l'escut d'aquest país.
Els principals símbols de l'escut:
- Guerrer melanesià;
- volcà;
- fulles de cícades;
- ullal de senglar:
- lema nacional ("We stand behind God" en anglès).
Un guerrer armat en el fons d’un volcà és una referència als avantpassats que van colonitzar aquestes illes en el període prehistòric. Les fulles de Cycad són un símbol de pau, tradicional per a la Melanesia, i el ullal de senglar és un símbol de sacietat, prosperitat i benestar. L'escut va ser dissenyat pels artistes de Vanuatu i es va prendre com a lema l'expressió del primer primer ministre de la república independent, el sacerdot anglicà Walter Liny.
