Tadjikistan atrau cada vegada més turistes. Hi ha moltes raons per a això: llocs d'interès antics, natura magnífica, fonts termals i, per descomptat, cuina deliciosa. No necessiteu visat per entrar al país, de manera que us esperen nombroses vacances a Tadjikistan.
Snowdrop Festival
La primavera per als habitants del país ve acompanyada d’un munt de nevats liles, que anuncien el veritable final de l’hivern. I aquest moment sempre ha estat el motiu d’una gran celebració per als tadjiks. Per descomptat, només els nois àgils poden trobar la primera flor. Els nens donen aquest primer miracle primaveral a mares, germanes, veïnes, totes dones del seu poble. El nevat és un símbol de joventut i bellesa. És habitual tractar els nens amb diversos dolços i fruites aquest dia.
Per a les vacances de les nevades, el pilaf està preparat per a tots els familiars i amics.
Festival de tulipes "Sairee lola"
Els nevats s’esvaeixen i els vessants de les muntanyes es tornen a decorar amb flors. Però ara és una gran varietat de tulipes. La natura pinta una catifa d’herba de color maragda en diferents colors. En aquest moment, podeu admirar els cabdells rosats, grocs i vermells. L’espectacle és tan impressionant que per als habitants del país es va convertir en motiu d’unes altres vacances.
En el moment de la floració de les tulipes cau en el període de la primera collita. I això significa només una cosa: la taula simplement esclatarà amb diverses delícies.
Al centre de la taula hi ha un enorme plat de pilaf, el menjar més preferit. Sens dubte, us gaudiran de samsa perfumada amb primeres herbes i pastissos casolans. El final de les vacances és la competició "gushtungiri", un esport nacional que recorda una mica el sambo.
Festa del sacrifici "Go kurbon"
La festa musulmana més venerada. Se celebra al final d’un dejuni estricte, que cau en el mes sagrat del món musulmà, el Ramadà. Podeu llegir sobre els orígens de les vacances al llibre sagrat de tots els musulmans: l’Alcorà. La llegenda diu que Al·là no va permetre que el nen fos sacrificat, substituint-lo a l’altar sacrificial per un ariet. Així apareixia el costum de realitzar el sacrifici, que simbolitzava la misericòrdia del Totpoderós.
Aquest dia, tothom es vesteix amb la roba més bonica. Visitar una mesquita esdevé indispensable, així com un sacrifici en forma de xai o vedell. Una part de la carn es dóna necessàriament als pobres, d’altres a parents propers. La resta de carn s’utilitza per preparar la taula festiva, ja que és habitual visitar i rebre amics aquest dia.
