Descripció de l'atracció
La guarnició de la catedral de Sant Nicolau, situada a la part central de la fortalesa de Brest, va ser construïda amb diners recollits pels oficials el 1851-1876 pel projecte de l'arquitecte, acadèmic de l'Acadèmia d'Art Russa D. I. Grimm.
El temple es va construir a l’estil rus-bizantí, la seva volta descansa sobre 8 columnes i la llum penetra a través de 7 obertures de finestres. La decoració interior de l'església es va fer a l'estil ortodox.
El 18 de març de 1921, quan es va signar el tractat de pau de Riga, el temple va acabar al territori de Polònia. El 1924-29, l'edifici es va reconstruir sota la direcció de l'arquitecte Y. Lisetskiy i es va obrir com a església de guarnició de Sant Casimir.
Després del trasllat de Brest a mans de l'Exèrcit Roig, es va establir a l'església el club d'oficials del 84è regiment de rifles. El club va existir fins a la Gran Guerra Patriòtica.
Com la pròpia fortalesa de Brest, el temple es va construir pensant en una possible defensa. El seu edifici amb murs massius durant les batalles a la fortalesa de Brest el 1941 es va convertir en una important estructura defensiva, ja que es trobava al punt més alt de la fortalesa, des d'on es veia tot l'entorn. Diverses vegades el temple va passar de mà en mà de soldats feixistes i soviètics.
Després de l’alliberament de la fortalesa de Brest dels invasors nazis, l’edifici del temple va quedar apagat. Les seves parets, mutilades per bales i petxines, però situades en les flames infernals de la guerra, es devien convertir en testimonis en silenci de les ferotges batalles que van tenir lloc durant la defensa de la fortalesa de Brest.
El 1994, el temple va ser retornat a l’Església Ortodoxa. Cal destacar que una part considerable de les donacions per a la restauració de la catedral de guarnició van ser novament recollides pels oficials i feligresos de Brest.
Fins ara, l’exterior del temple s’ha restaurat completament, s’hi han reprès els serveis divins, però l’interior intern es deixa deliberadament en forma de postguerra, com a record de les víctimes de la cruenta guerra.
