Descripció de l'atracció
Malgrat el seu nom, el Pont Neuf (Pont Nou) és el pont més antic del Sena a París. Connecta el terraplè del Louvre amb el terraplè Conti, i al mig creua l’Illa de la Ciutat.
Al segle XVI, només hi havia quatre ponts a París, no n’hi havia prou, i fins i tot sota Enric II es va discutir la idea de construir una nova travessia. Van començar a construir sota Enric III i van obrir el Pont-Neuf per Enric IV el 1607.
Com la majoria de ponts de l’època, el Pont Neuf es va construir a l’estil romànic i és una sèrie d’extensions d’arc curt. Va ser el primer pont de pedra de París amb innovacions sorprenents: s’hi disposaven voreres per a vianants, però no s’hi van aixecar cases i botigues; Enric IV es va preocupar especialment de que res bloquejés la vista del Louvre.
El 1614, per ordre de Maria de Mèdici, al mig del pont, on creua la Cité, es va erigir una estàtua eqüestre del rei Enric IV, aleshores ja morta. Durant la Revolució Francesa, el monument va ser destrossat i llançat al Sena, però més tard Lluís XVIII va ordenar projectar i erigir una nova estàtua, una còpia de l'anterior. Ella encara està allà.
Per descomptat, els comerciants no estaven molt contents que les botigues no es construïssin i que es perdés tant espai. Tot i això, la vida al pont encara estava en ple desenvolupament. Els músics van tocar, els acròbates van saltar, els consumidors de foc van sorprendre la gent, els metges errants es van treure les dents i van vendre tota mena de drogues, els reclutadors reials de soldats van donar una beguda als joves, els carteristes van escorcollar la gent i les prostitutes van passejar. La policia parisenca va dir que si una persona no creuava el Pont-Neuf durant tres dies, llavors no era a la ciutat.
Als anys 50 del segle XVIII, els Grand Boulevards, que van aparèixer recentment, van passar a la moda i Pont-Neuf va passar de moda. A mitjan segle XIX, la gent ja deia que Pont-Neuf deixava de ser una fira eterna, ara només és un pont que travesseu sense parar. Bé, en canvi, es va posar en seguretat i sempre va ser bell.
L’amor dels parisencs pel pont no va passar. Pont-Neuf va ser escrit pels impressionistes, es cantava en poesia i cançons, es van fer pel·lícules sobre ell, no és només un pont durant molt de temps, és un dels símbols de París.
