Descripció de l'atracció
Per primera vegada, es van realitzar concerts a la Filharmònica de Kíev el 1863, almenys aquest any es va fundar la sucursal de Kíev de la Imperial Russian Musical Society. El 1882 la societat va rebre un nou edifici: la recentment erigida Casa de l'Assemblea de Mercaders (ara coneguda com a Sala de la Columna N. Lysenko). Al principi, acollia balls de mascarades, loteries benèfiques, celebracions familiars, vetllades literàries i musicals. I amb el començament dels anys 90 del segle XIX - i matinades de música de cambra. Un lloc especial en el desenvolupament de l’activitat filarmònica de Kíev va tenir, per descomptat, el compositor destacat Nikolai Lysenko, tot i que les seves activitats, pintades amb un sabor nacional, no van ser ben rebudes per les autoritats. No obstant això, la contribució del compositor va ser tan elevada que l'activitat filharmònica va continuar amb èxit durant la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil.
El 1919, la reunió de comerciants es va dissoldre. La Sala Filharmònica va acollir la Casa de les Arts Proletàries, després la Casa de l’Educació Política, el Club Bolxevic, la Casa de Pioners i Octobristes. La mateixa Filharmònica es va veure obligada a treballar del 1927 al 1934 a Kharkov, que aleshores era la capital d’Ucraïna. Només amb el trasllat de la capital a Kíev, la societat filharmònica va poder tornar al seu lloc, on va treballar fins al 1941.
A la postguerra, l’edifici de la Filharmònica es va veure amenaçat amb l’enderroc, ja que es trobava en situació d’emergència, però aquests plans no es van implementar mai, ja que simplement no hi havia una sala millor amb una acústica com la Filharmònica. La Societat Filharmònica va continuar amb èxit les seves activitats i, el 1962, en el 120è aniversari del naixement i el 50è aniversari de la mort de Mykola Lysenko, va rebre el seu nom i, a principis dels anys 80, es va reconèixer l'edifici de la Filharmònica Nacional d'Ucraïna com a monument arquitectònic.
