Descripció de l'atracció
Cividale del Friuli, a 70 km de l'estació de Lignano, a la costa adriàtica d'Itàlia, va ser fundada entre el 56 i el 50 aC. per iniciativa del mateix Juli Cèsar. Llavors es va dir Forum Lulia: va ser el seu origen el nom modern de tota la regió del Friül. I avui es poden veure les ruïnes de les muralles construïdes pels antics romans.
Al segle V dC, després de la destrucció de les ciutats de Lulium Carnicum i Aquileia pels huns, la població del Fòrum de Lulia va créixer i la ciutat es va convertir en un lloc estratègic important i seu episcopal. A la segona meitat del segle VI, es va convertir en la principal ciutat del primer ducat llombard a Itàlia: el ducat de Friül. I llavors la ciutat va rebre el seu nom actual: Civitas, que significava "el millor d'aquest tipus".
Destruït pels àvars el 610, Cividale va romandre com un important centre militar i polític fins i tot durant la República de Venècia i, des del segle XII, s’ha convertit en una ciutat lliure i un centre comercial bulliciós, el més gran de tota la regió del Friül. El 1353, el mateix emperador Carles IV va obrir una universitat aquí. A finals del segle XVIII, segons un tractat de pau entre Napoleó i Àustria, Cividale passà als Habsburg i només el 1866 fou annexionat a Itàlia.
A la ciutat es conserven rastres de tots aquests nombrosos esdeveniments històrics, especialment del període dels llombards, i Cividale els mostra amb orgull. Si comenceu la vostra passejada per la ciutat des de la plaça de la Catedral, podreu trobar-vos immediatament a la basílica de Santa Maria Assunta, construïda als segles XV-XVIII amb estil gòtic venecià. Al seu interior hi ha un retaule de plata de Pellegrino II, una de les obres mestres de l’art medieval de la joieria italiana.
Al costat de la catedral hi ha el Museu Cristià, on, entre altres mostres, es pot veure el baptisteri Callisto i l’altar Ratchis, obres d’art destacades de l’època llombarda. El baptisteri rep el nom del patriarca Calisto: és una pica baptismal octogonal amb columnes que suporten arcs elegantment decorats amb ornaments florals. L’altar Ratchis, dedicat al rei llombard del mateix nom, és una pedra rectangular ricament decorada.
A la Piazza Duomo es troba el Palazzo dei Provveditori, dissenyat pel gran Palladio, actual seu del Museu Arqueològic Nacional Cividale del Friuli, que alberga artefactes de l’època llombarda i importants manuscrits medievals. I darrere de la plaça hi ha l’antiga ciutat dels llombards: davant del temple dels llombards, erigit al segle VIII, hi ha una bella panoràmica del riu Natisone. Encara es poden veure obres d’art inestimables al temple. L’edifici del temple també és interessant: encara es desconeix el seu propòsit original, l’estructura original i els noms dels arquitectes. Especialment atractives són les motllures d’estuc del portal principal i els frescos.
Un altre misteri de Cividale són les catacumbes celtes situades a prop del temple dels llombards. Consisteixen en diverses cambres subterrànies, esculpides a la roca amb l'ajut d'eines primitives. Una empinada escala condueix al vestíbul central, del qual surten tres passadissos. Hi ha nombrosos nínxols i bancs esculpits a les parets, però el més important que crida l'atenció són tres màscares rugoses i sense tractar. El seu propòsit està envoltat de secret.
I, per descomptat, parlant de Cividal, no es pot deixar d’esmentar la llegenda més intrigant d’aquesta ciutat: l’anomenat pont del Diable, llançat a través del riu Natizone. La llegenda diu que aquest enorme pont va ser construït pel mateix diable a canvi de l’ànima del primer que hi caminava. La va ajudar la seva mare, que al seu davantal va portar una gran pedra i la va llançar al mig del riu, just entre els trams del pont. No obstant això, els habitants de Cividale van resultar ser més astuts que el dimoni i van ser els primers a deixar passar el gos pel pont, de manera que van complir la condició i el diable es va haver de conformar amb l’ànima de l’animal.
