Descripció de l'atracció
La construcció de l'Església de la Icona de la Mare de Déu de Tots els que Sorrow Joy a Pyatigorsk va començar el 1825 per ordre del general Ermolov. L’autor del projecte va ser Giuseppe Bernardazzi. La construcció de l'església es va acabar el 1828. El temple es va erigir completament de fusta.
Un participant actiu en la recaptació de fons per a la construcció del temple va ser el governador de la Lavra Alexander Nevsky, l'arximandrita Tobiya (al món Tikhon Moiseev), que en aquell moment estava sent tractada a Pyatigorsk. Va ser ell qui, l’estiu de 1828, va dirigir la cerimònia de consagració de l’església.
El primer abat del monestir va ser el sacerdot Pavel Alexandrovsky, que va participar en el servei funerari i el funeral del poeta Mikhail Yuryevich Lermontov, que va ser assassinat en un duel. Al mateix temps, es van violar les regles de l’església, ja que la mort en un duel en aquella època es va equiparar al suïcidi.
El 1858, un nou bisbe Ignasi va arribar a la ciutat de Pyatigorsk, que fou canonitzat després. Vladyka va reunir les autoritats locals i el clergat i va proposar d’adjuntar una nova capella i una cúpula a l’església, ja que l’església era molt estreta i tapada. El Nadal de 1859 es va acabar la reconstrucció de l’església. La nova capella lateral va ser consagrada en honor d’Alejandro Nevsky.
Els serveis de l'església al temple es van celebrar fins al 1927. Després d'això, l'església es va utilitzar com a carpinteria i durant la Segona Guerra Mundial es va desmantellar per llenya. El 1944 l'església va ser completament destruïda.
Amb el col·lapse de la Unió Soviètica, va sorgir de nou la qüestió de la reactivació d’aquest temple de Pyatigorsk. El 1995-1997. es va erigir una nova església, que es va consagrar en honor de la icona del Santíssim Theotokos de l'Alegria de tots els qui es dolen. L’autor d’aquest projecte va ser l’arquitecte A. S. Kihel.
Avui l'església forma part del conjunt de la recuperada catedral del Salvador.
