Descripció de l'atracció
L'església de Sant Nicolau, coneguda popularment com la Gran Església, és la més antiga de Gamla Stan, el nucli antic d'Estocolm. El seu edifici és un exemple important de construcció gòtica de maó suec. L’església es troba al costat del Palau Reial i al sud d’ell hi ha l’edifici de la Borsa, que dóna a la plaça Stortorget, que al seu torn acull l’Acadèmia Sueca, la Biblioteca Nobel i el Museu Nobel.
L’església de Sant Nicolau es va esmentar per primer cop en fonts escrites el 1279 i va ser construïda originalment per Jarl Birger, el fundador de la ciutat. Durant gairebé quatre segles, va ser l'única església parroquial de la ciutat i, després de la reforma del 1527, la catedral es va convertir en luterana.
Gràcies en gran part a la seva ubicació i proximitat amb l’antic castell reial i el modern palau reial, l’església de Sant Nicolau ha estat sovint l’escenari dels esdeveniments més importants de la història de Suècia, com ara coronacions, casaments reials i funerals reials. La darrera coronació que va tenir lloc aquí va ser la coronació d’ Oscarscar II el 1873. La princesa hereva Victòria, filla gran del rei Carl XVI Gustaf de Suècia i de la reina Sílvia, es va casar amb Daniel Westling el 19 de juny de 2010 a l'església de Sant Nicolau. Això va tenir lloc al mateix lloc i el mateix dia del matrimoni dels seus pares el 1976.
El més famós dels tresors de l’església és l’estàtua de fusta de Sant Jordi i el drac de Bernto Notke (1489). L’estàtua que commemora la batalla de Brunckeberg el 1471 serveix també com a relíquia de les relíquies de Sant Jordi i dos sants més. L’església alberga una còpia d’una de les imatges més antigues i famoses d’Estocolm, la pintura Vadersolstavlan (fals sol); aquesta còpia data de 1632 i l'original perdut data de 1535. El quadre va ser un encàrrec del científic i reformador Olaf Petri. Representa un halo, un fals sol, que va donar nom a la pintura, i al segle XVI va ser interpretat com un presagi de terribles esdeveniments futurs.
