Descripció de l'atracció
A l’est d’Atenes, al vessant occidental del mont Imittos, amagat amb seguretat dels ulls indiscretes darrere d’una alta tanca de pedra, hi ha un antic santuari ortodox: el monestir de Kesariani.
Es creu que el monestir de Kesariani va ser fundat al segle XI, però la data exacta no se sap amb certesa. Després de la Quarta Croada, el monestir de Kesariani, a diferència de moltes altres esglésies i monestirs, va romandre en propietat de l’Església Ortodoxa. El monestir no va deixar d’existir el 1458, quan l’Àtica va quedar sota el control de l’Imperi otomà. Per contra, el monestir va florir i, el 1678, per decisió del patriarca Dionís IV de Constantinoble, va rebre l’estatus d’estavropegia. Tanmateix, van passar poc més de 100 anys i el patriarca de Constantinoble Neofit VII, mitjançant el seu decret, va negar privilegis al monestir i es va tornar a trobar a la jurisdicció del metropolità d’Atenes. Amb el pas del temps, el monestir va caure en mal estat i va ser abandonat cap al 1855.
Durant segles, el monestir de Kesariani va ser un important centre religiós, cultural i educatiu, i avui en dia és considerat per dret un dels monuments arquitectònics més interessants de Grècia a l’edat mitjana. El catholicon del monestir, l’església del Santíssim Theotokos, construït a finals del segle XI, mereix, sens dubte, una atenció especial. L’estructura és un temple amb cúpula creuada, la cúpula de la qual descansa sobre quatre columnes jòniques sobrants d’un antic santuari que hi havia a l’antiguitat. El nàrtex del Catholicon es va construir al segle XVII i la capella de Sant Antoni es remunta a la mateixa època. L'església del Santíssim Theotokos està decorada amb magnífiques pintures murals que daten dels segles 17-18. Les cel·les monàstiques, la cuina i el refectori de l'època turca, així com la casa de banys construïda a finals del segle XI - principis del XII, on es va ubicar una premsa d'olives durant el període otomà i una antiga font de marbre decorada en forma de un cap de carnet s’ha conservat fins avui, aigua de la qual, segons la llegenda, es cura l’esterilitat.
