Descripció de l'atracció
Els Propileus de l'Acròpoli d'Atenes són un monument excepcional de l'arquitectura grega antiga. La paraula "propileus" prové del prefix "pro" (del lat. To o abans) i "pilea" (del grec. Gate), que literalment es tradueix per "davant de la porta", encara que en essència significa només una porta o una entrada (passatge). Per regla general, els "propileus" són les portes anteriors formades per pòrtics i columnates. Aquestes estructures són característiques de l’arquitectura grega antiga, tot i que la idea es va fer servir més tard en altres països. Per exemple, la porta de Brandenburg a Berlín i els Propileus de Munic són rèpliques de la part central de l'Acròpoli Propileus.
Els Propileus es van construir al lloc de l'antiga porta, que va ser destruïda pels perses (com altres estructures de l'Acròpoli). L’edifici va ser dissenyat per l’antic arquitecte grec Mnesicles. La construcció es va iniciar el 437 aC. a l’època de Pèricles i va acabar el 432 aC. a causa de l'esclat de la guerra del Peloponès, tot i que l'edifici encara no estava completament acabat. La porta monumental estava feta de marbre blanc pentelià intercalat amb marbre eleusí més fosc (per contrast). L’arquitectura de l’edifici combina perfectament els ordres dòric i jònic.
L’estructura consta d’una part central i de dues ales adjacents (en forma de petits pòrtics dòrics), una de les quals acollia la galeria d’art Pinacoteca. La façana de la part central està representada per sis columnes dòriques, que en les seves proporcions són similars a les del Partenó. Aquestes columnes divideixen la secció central en cinc obertures. L’obertura central és la més ampla i estava destinada a processons solemnes. Un cop va ser tancat per una porta de bronze. Inicialment, un camí ample portava a la porta, però al segle I els romans hi van construir esglaons.
En època cristiana, ambdues ales es van convertir en esglésies. Als segles 13-14, els Propileus van ser la seu del duc d'Atenes, De la Roche. Durant el període otomà, es van situar aquí la seu de la guarnició turca i un dipòsit de municions, cosa que va provocar l'explosió i la destrucció dels Propileus el 1656. Després del final de la Guerra de la Independència, es van enderrocar tots els edificis medievals i turcs addicionals i es van iniciar les excavacions arqueològiques.
El 1975, durant la reconstrucció general de l’Acròpoli, es van realitzar part dels treballs de restauració dels Propileus. El projecte mundial de reconstrucció de set anys de l’acròpoli d’Atenes es va acabar el 2009.
Els Propileus, una part de l’Acròpoli d’Atenes, s’inclouen a la llista del patrimoni mundial de la UNESCO.
