Descripció de l'atracció
La Porta de Silvi és un dels edificis més notables del parc del Palau. Es distingeix per la claredat estructural, la poesia i l’equilibri. La construcció de la porta es remunta a 1792-1794. L’autor de la Porta Silviana és l’arquitecte V. Brenna; la construcció de la porta es va dur a terme sota la direcció de K. Plastinin.
La porta Sylvian és com una invitació a Sylvia. Treballant en el projecte de la porta Sylvian, Brenna probablement va procedir del fet que no es tracta d’una estructura triomfal cerimonial, a diferència del bedoll, la porta de l’almirallat o el portal de la màscara, sinó la porta que obre l’entrada a les misterioses profunditats del bosc. Sílvia. En conseqüència, a partir d’aquestes consideracions, l’arquitecte va escollir la composició, l’escala, la interpretació de la decoració escultòrica i arquitectònica.
En aquesta porta s’utilitza la coneguda construcció clàssica, quan les pilones flanquegen l’arc de pas amb una clau de volta mascaron i una arquivolta baixa. Les pilones estan connectades entre elles per un entaulament suau; una cornisa perfilada corre per sobre. Un frontó triangular amb un marc perfilat reforça la composició. Però, escollit l’esquema compositiu clàssic, Brenna va introduir els seus propis detalls i matisos en aquesta estructura, que en va determinar l’originalitat.
La porta Silvian no té fris ni un arquitrau dedicat. El frontó en aquest sentit sembla estar posat des de dalt, cosa que fa que la porta sigui massiva i de tanca. L'amplada de la porta és de 7, 3 m, l'alçada fins a la part superior del frontó és de 7, 6 m. Aquesta relació d'aspecte, que pràcticament correspon a un quadrat, crea la impressió d'equilibri i poder.
La generalització de les formes arquitectòniques de la Porta Silviana correspon als detalls del disseny decoratiu i compositiu ajustats finament. La cara frontal de les pilones, a partir de la base, es distingeix per un ampli marc de línies rectes. La part superior de l'arc, que correspon a les osques de les cantonades de les pilones, està vorejada per una placa de doble perfilat, els seus extrems, a manera de pinzells, pengen als costats del tram d'arc. Aquesta tècnica artística fa que la porta Silvian sembli el marc d’un quadre amb un paisatge capturat. Aquesta impressió s’incrementa encara més si es mira la porta des del costat del parc del palau, ja que des d’aquí es pot veure una placa de coure que s’instal·la al timpà del frontó. Hi ha gravada la inscripció "Sylvia", que de lluny sembla una inscripció amb un nom al marc de la imatge.
La porta està decorada amb una màscara d'alt relleu que representa el mitològic habitant del bosc Sylvanas. És la clau de volta que marca la part central del revolt de l’arquivolta i el símbol del parc del palau Gatchina. Amb una habilitat extraordinària i una sensació de material, el mestre va reproduir un rostre ample i descarat amb el front baix, sobre el qual es pengen els cabells gruixuts en pesats rínxols, ulls estranyament espaiats, llavis fortament comprimits i una petita barba arrissada. Un escultor desconegut ha introduït aquest element decoratiu en la imatge viva i l’espiritualitat. L’expressió d’aquest misteriós rostre dels habitants del bosc també és sorprenent, distesa i concentrada. Una mirada fixa que mira, per dir-ho així, a través del temps i l’espai. El Gatchina Forest Spirit Silvan és una de les obres inimitables d’escultura decorativa als suburbis de Sant Petersburg.
L’arquitectura de la Porta Silviana està en perfecta harmonia amb la paret de pedra del parc, construïda amb blocs rectangulars i completada amb una llosa que sobresurt com una cornisa. Com en altres estructures del parc Gatchina, la seva impressió es veu millorada per la textura de la pedra Pudost i el patró rítmic de les costures de maçoneria horitzontals i verticals.
La porta Sylvian, que es troba al mig d’un mur de pedra, és alhora una “finestra” i una clau de la composició: a partir d’elles s’obren les perspectives de tres carrerons de dispersió de ventalls. El dret condueix a la casa dels ocells a les profunditats del parc, el mig condueix a la granja, l’esquerra condueix a la porta negra.
