Descripció de l'atracció
Al maig de 1998 es va erigir un monument inusual a Sant Petersburg al carrer Malaya Konyushennaya. L'obertura va coincidir amb el bicentenari del Ministeri de l'Interior i el 300 aniversari de la fundació de Sant Petersburg. Sobre un pedestal de marbre gris s’alça una estàtua d’un policia de dos metres d’alçada, fosa en bronze, vestida amb munició cerimonial completa.
Inicialment, el monument va provocar una tempesta d’emocions entre els ciutadans de la ciutat i es va percebre de diferents maneres. Alguns van considerar el monument un recordatori de l'antic "institut de policies", segons altres, el monument recordava la manca de drets de la gent normal. De moment, el monument no evoca emocions polítiques tan violentes, les passions al seu voltant han disminuït. El monument es fon amb l’interior urbà i ara no desperta res més que la curiositat dels altres. Es troba orgullós al costat de l’església de Santa Caterina, a la intersecció que forma el carrer Shvedsky i el carrer Malaya Konyushennaya.
Al costat del monument hi ha l’edifici on es troba el consolat de Suècia i just darrere hi ha un petit cafè molt acollidor. Els burgueses de Petersburg diuen que el policia serveix per protegir aquests objectes. És cert que no s’hi val molt: les parets de les cases properes estan "decorades" amb les anomenades pintures murals o, en altres paraules, les parets estan pintades amb pintades. És cert que aquesta pintura no sempre té èxit.
És probable que la jove generació d’avui no tingui ni idea de a qui es va erigir el monument. Pere el Gran va crear un servei especial el 1718 pel seu decret. Segons el seu pla, se suposava que aquest servei protegia els habitants de la ciutat i els mantenia en ordre. Per tant, les persones d’aquest servei han de ser bons amos de la ciutat, és a dir, de la policia. D’aquí el nom - policia. Els funcionaris municipals van existir durant molt de temps, les seves funcions van canviar amb el pas del temps i es va reformar el servei en si mateix.
Durant el regnat d'Alexandre II, es va començar a anomenar policies i va aparèixer un oficial de policia (un anàleg d'un oficial de policia del districte modern). En aquella època, només els homes amb un físic fort, alt (a partir de 175 cm o més) i amb una antiguitat mínima de 25 anys eren seleccionats com a agents de policia. A més d’aquests criteris, el sol·licitant del lloc de policia havia de tenir una salut i una visió excel·lents i un enginy ràpid. Se'ls va imposar un altre requisit important, que no faria mal que s'adoptés en la selecció d'agents de policia moderns. El discurs del candidat a la policia havia de ser articulat, alfabetitzat i ben comunicat.
Els sol·licitants del lloc de policia, després de la selecció, van rebre formació i, després de passar l’examen, van rebre una cita. Pel seu servei perillós, difícil i tan necessari, els policies rebien un bon sou i, en retirar-se, tenien dret a una pensió digna.
Les funcions del policia eren diferents i eren diferents de les dels policies actuals. Per exemple, controlaven l’enllumenat públic a la nit, controlaven l’estat sanitari dels punts de venda. A petició dels ciutadans, se suposava que havien d’ajudar a redactar peticions i queixes a les autoritats de la ciutat. I, per descomptat, el treball principal consistia a mantenir l’ordre dia i nit, prevenir les infraccions i prevenir-les.
Al territori que els era responsable, els policies asseguraven l’ordre, com a bons amos. La feina dels policies estava controlada, tant oberta com secreta. El que va tenir un efecte positiu en el seu treball, les persones aleatòries no van servir de policies. Els habitants de la ciutat es van adreçar a qualsevol tema i els policies van fer el possible, per la qual cosa van gaudir d'un merescut respecte i autoritat.
Descripció afegida:
Julia Uskova 2014-11-22
Inexactitud en el text:
si, tal com s’indica, el monument es va erigir el 1998, no es podria temporitzar perquè coincidís amb el tres-cents aniversari de la fundació de Sant Petersburg (aquesta data es va celebrar cinc anys després, el 2003).
Addició:
l’autor del monument és l’escultor Albert Charkin.
