Descripció de l'atracció
El temple de Gibilmann és un santuari cristià situat a la província de Palerm, prop de la ciutat de Cefalu. Es troba a 800 metres sobre el nivell del mar al vessant de Pizzo Sant'Angelo, que forma part de la serra de Madoni.
Segons la llegenda, Gibilmann era un dels sis monestirs benedictins construïts per ordre del papa Gregori I el Gran a costa seva fins i tot abans que fos elegit al tron sant. I anteriorment en aquest lloc hi havia una església dedicada a l’arcàngel Miquel.
El més probable és que l’edifici del monestir quedés en ruïnes quan els àrabs van conquerir aquests territoris al segle IX i a la seva petita església hi havia diverses cases d’ermità. Després que Sicília caigués sota el domini dels normands, aquí començà la construcció activa d’esglésies cristianes. El 1178 apareixen noves mencions de Gibilmann i el 1228 es converteix en priorat: un petit monestir subordinat a l'abadia i, per tant, ja no pertanyia als benedictins.
El 1535, el pare Sebastiano Mayo da Gratteri, un dels primers seguidors dels caputxins, es va establir a Gibilmann. Al costat de l’antiga capella benedictina es va construir un nou monestir i a principis del segle XVII es va decidir substituir la capella per una nova església. Les grans obres de construcció es van acabar el 1623 i la sagristia i l’escala d’entrada es van afegir el 1625. Hi havia un pòrtic davant de la façana. La nova església va rebre, per dir-ho d’alguna manera, heretada de l’antiga icona que representa la Verge amb el Nen, frescos bizantins, una estàtua de la Mare de Déu i un crucifix, també realitzats a l’estil bizantí. Es va encarregar una nova pintura per al tron principal que representava la Dormició del Santíssim Theotokos. L’antiga capella fou totalment enderrocada. Al mateix segle XVII, el monestir va ser ampliat i ennoblit; algunes obres d'art van aparèixer aquí, incloses les estàtues de Sant Joan Baptista i Santa Helena. I el 1907, després d’esfondrar-se el pòrtic, es va redissenyar la façana de l’església a l’estil neogòtic.
