Descripció de l'atracció
La basílica de la Mare de Déu, protectora dels desafavorits, és un dels edificis de la plaça Santa Maria, que és el cor de València i que atrau cada dia una gran quantitat de persones. La basílica de la Mare de Déu, protectora dels desafavorits, es va construir entre 1652 i 1667. Aquesta església de forma ovalada és una de les esglésies catòliques més importants de València. La basílica va rebre el seu nom en honor de la Mare de Déu, considerada la patrona de la ciutat i venerada per tots els habitants de València.
Al vestíbul principal de l’església, de forma rodona, just darrere de l’altar, es conserva la relíquia principal de la basílica, una imatge escultòrica de la Mare de Déu, ben conservada des de l’antiguitat. Una preciosa estàtua, feta a l’estil gòtic, amb una cara prima emmarcada per cabells llargs, adornada amb precioses joies. Hi ha informació que existia aquesta tradició anteriorment: si es va enterrar un captaire que no tenia parents i amics, aquesta mateixa estàtua es va treure de l’església darrere del seu fèretre, de manera que la Santa Verge va acompanyar els desposseïts en el seu darrer viatge.
A principis del segle XX es va decidir reconstruir i ampliar l'edifici de la basílica. Es va celebrar un concurs de disseny, que va guanyar l'arquitecte Vicente Traver, segons el qual es suposava que l'edifici de l'església tenia la cúpula més alta de tots els edificis de la ciutat. Però la guerra civil espanyola va impedir la implementació del projecte. Recentment, les autoritats i els representants de l'església van començar a plantejar preguntes sobre l'ampliació de l'edifici de nou.
